"Al punt que hom naix comença de morir..."

Pere March 1338?-1413 (pare d'Ausiàs Marc)

La humilitat davant les coses moridores del món...
"Al punt que hom naix comença de morir,
E, morint, creix, e creixent mor tot dia,
Que un pauc moment no cessa de far via,
ne per menjar ne jaser ne dormir,
Tro per edat mor e descreix a massa,
Tant que així vai al terme ordenat
Ab dol, ab gauig, ab mal, ab sanitat,
Mas pus avant del terme null hom passa.

Trop es cert fait que no podem gandir
A la greu mort, e que no hi val metgia,
Força ne geny, rictat ne senyoria
E trop incert lo jorn que deu venir,
Com, quan ne on, que tot arnés traspassa,
E no hi te prou castell, mur ne fossat,
E tan lleu pren la neci co·l senat,
Car tots som uns e forjats d'una massa.


Bé sabem tots que hic havem a-z eixir
O tard o breu, que no hi val mesestria.
Breu es tot cert qui pensar ho saubria,
Mas lo foll hom no se'n pot cosir,
Que, remirant sa carn bella e grassa,
E el front polit e lo cos ben tallat,
ha tot lo cor e lo sen aplicat
Als faits del mon, que per null temps no es llassa.


Si bé volem un petit sovenir
Com som tots faits d'avol marxanteria,
E el sutzeu lloc on la maire ens tenia,
E la viltat de que ens hac a noirir,
E, naixent nos, roman la maire llassa,
E nos, plorant de fort anxietat,
Entram al mon ple de gran falsedat,
Que ades alciu e-z ades nos abraça.


Oh, vell poirit, e què poras tu dir,
Que et veus nafrat tot jorn de malaltia?
Missatge cert es que la mort t'envia,
E tu no el vols entendre ne-z ausir.
Mas com a porc qui jats en la gran bassa
De fang pudent, tu et bolques en pecat,
Disent, tractant, fasent molt mal barat
Ab lo cor fals e la ma trop escassa.


De cor preion deuriets advertir
En l'estat d'hom qui tots jorns se canvia,
Que el ric es baix e el baix pren manentia,
E el fort es flac e el flac sap enfortir.
E el jove sa dolor breument l'acaça,
E mor tan lleu co·l vell despoderat,
E el vell mesqui fai lleio de son gat
E pensa pauc en la mort que el menaça.


Dieus sap per que lleixa mal hom regir,
O foll, o pec, e los bons calumnia,
que tal es bo, com no te gran bailia,
Que es fer e mal, si hom poc aconseguir;
E tal humil, quan es monge de Graça,
Que es ergullós, quan ha gran dignitat;
E tal regeix una granda ciutat,
Fora millor a porquer de Terrassa.


Qui bé volgués a Dieu en grat servir
e-z en est mon passar ab alegria,
tot son voler a Dieu lleixar deuria,
e no pas Dieu a son vol convertir;
Car Dieus sap mills a qui es tany colp de maça
Per acabar o qui tenir plagat
Per esprovar o fer sa volentat
D'açò del sieu, e que es raisó que es faça


Dels Paire Sant hai ausit, quan traspassa
D'aicest exil al Jui destinat,
Que dits: "Er fos ieu un bover estat,
Que honor d'est mon a pecats embarassa!"
Eu, Peires March, pregui Dieu que a lui plaça
Donar-me cor e voler esforçat,
Que-z ab plaser prenda l'adversitat
E sens ergull lo bé que breument passa".