Textos d'En Josep V. Foix
A Carles Riba

-La Nit, diem, i el cor comú batega,
Brillen els ulls i l'esperança neix;
El respirar de tots és un sol bleix:
Súbdits del Tot, vivim l'alfa i l'omega.
Oh pura nit d'estiu! Tothom ofega
El seu voler, però la Ment s'acreix
I en el repòs d'un acimat relleixç
Fem nostre l'U sota el signe de Vega.
I comença el diàleg tu a tu,
Més enllà de la carn i de la secta,
Llum i cristall en un paratge nu;
I planegem -filòsof!, arquitecte!-,
El futur transparent, en un cel blau,
Del temple, de la Farga i del Palau.

--------

Les mans en creu i el front signat amb cendra
davall, de nit, als infèrtils ribatges
On tantes veus fan cor, i vull comprendre,
I on rocs i munts aparenten imatges.
Oesc la mar pels calancs, i els oratges,
I en antre obscur que la ment vol defendre,
M'escolt a mi. I per cingles salvatges
Amb un sol crit la Nit i el Cel vull fendre!
Tot és confús, Senyor Déu. I el meu nom,
Que em dic a mi, tot alt, en cala morta, 
Em torna estrany. I tantes veus no entenc.
I si pels cims alimares encenc,
Tot és més fosc.
Senyor: feu aspra i fortaç
L'única Veu, la Imatge i el Seu Nom!.

---------

"HA PLOGUT A BOTS I BARRALS..."

Ha plogut a bots i barrals i la natura, vigoritzada, ha obert les parpelles amb reflexos maresos damunt la terra fosca. Tanta de claror m'exalta, i m'he enfilat per terra de muntanya, partida vinya i partida bosc, que és de la Comuntat Comarcal, i que paga primícia de tots fruits a la Pia Gaubança de Santa Clara. He arribat, no m'he adonat com, a una contrada on unes petites piràmides de fang blanc m'han recordat per llur meravellosa  projecció, els mots del Gran Romeu barbaflorit, sengons els quals Déu és poder de saviesa i de bonesa, i de llibertat. Amb rars instruments de precisió n'he calculat les dimensions i els implícits abismes. Un voler irresistible m'ha portat entre torrents i esbalços, a la planella que domina la vall immemorial dels avions perduts i de llurs desferrres retrospectives.