DOLOR I FE

RICHARD WURMBRAND: "Els qui pensaren aqueixos sistemes teològics i els van escriure en tan perfecte ordre, portaren mai una creu? Ningú no pot pensar sistemàticament quan té un fort mal de queixals...Si hom està crufifixat amb el Crist, ¿com pot pensar sistemàticament?".

"Déu pot usar els nostres carcellers i torturadors per a castigar-nos per un pecat. Pot dur-los a col·locar-nos dins una cel·la solitària car vol tractar millor amb les nostres ànimes".

"Al principi (dels meus turments i incomunicació) sentí l’embranzinada de demanar a Déu, com li demanà Sta.Teresa: “Per què ens tractes així? No m’estranya que no tinguis gaires amics".

"Un presoner cristià acaba de llegir-me -en morse- una breu poesia titolada Déu: et perdon. La va escriure després de passar un terrible turment".

"Quan hauràs esdevingut obra mestra de la gràcia, admirada dels àngels, comprendràs el patiment".

"El confinament solitari, amb el record dels pecats passats, és un racó de l’infern. De vegades mirí la copa d’aigua que tenia dins la cel·la per convèncer-me de no ser ja a l’infern. Sabia que dins l’infern no n’hi ha, d’aigua".

Richard Wurmbrand, pastor evangèlic d'una minoria nacional a Romania, impresonat en aïllament i torturat pels filonazis i pels stalinians).

"La creu simbolitza una veritat ensems còsmica i històrica. L'amor venç el món, però la seva victòria no és fàcil. Allò vell no deixa pas a allò nou sense intemptar desfer-lo".

(Reinhold Niebuhr, teòleg protestant nordamericà, 1892-1971)

"La virtut farà figa en la manca d'entrebrancs...Demana un camí rude i punxós".

(Michel Eyquem de Montaigne, 1533-1592, filòsof francès).

"L'origen de les nostres penes rau generalment a les nostres errades".

(John Baptist Massillon, 1653-1742, predicador francés).

"Déu està en tots els homes, però no tots els homes estan en Déu: per això pateix en", (Ramakrsina).

"Amb alegria vindré allà fins on la fortalesa corporal em permetrà d'unir el meu testimoni al vostre a la trona d'Olney, que Déu és amor. Encara no m'he recuperat de les fatigues de la meva expedició americana. La meva esmicolada escorça ja és una poc valuosa banqueta dels acusats...Ah, estimat en Newton, de debò que estic de totes passades avergonyit d'haver fet i patit tan poc per Ell que féu i patí tant per mi, un malalt mereixedor de l'infern".
(George Whitefield, 1714-1770, lletra a John Newton).

"Déu ens xiuxiueja en els nostres plaers, ens parla a la nostra consciència, però ens crida en els nostres patiments: es tracta de la seva megafonia per a despertar un món sord".

"En un sentit, (la Cristiandat) crea més que resol el problema del patiment, perquè el patiment no fos problema a no ser que juntament amb la nostra experiència diària d'aquest dolorós món, haguèssim rebut el que pensem una bona certesa sobre que aquesta darrera realitat és justa i amable".

"Sens dubte que el patiment com a megafonia divina és una eina terrible; pot dur a la revolta final i sense repenediment. Però dóna l'única oportunitat al dolent a fi que pugui tenir esmena. Treu el vel; planta la senyera de la veritat dins la fortalesa d'una ànima rebel".

(Clive Staples Lewis, 1898-1963, autor cristià britànic).

WILLIAM PENN 
"Sense dolor, no hi ha palma; sense espines, no hi ha tron; sense afanys, no hi ha glòria; sense creu, no hi ha corona".

(William Penn, Londres 1644 - Buckinghamshire 1718; reformador social protestant, fundador de l'Estat desmilitaritzat i multiracial, mig indígena en els seus origens, de Pennsylvannia, Estats Units).

"La Nit Fosca de l'ànima -entre el ja no més i el no pas encara".

(Dra. Joan Borysenko, escriptora).

"Si trobeu un home constant, despert a la llum de dins, erudit, que ha sofert molt de temps, devot, noble, seguiu aquest home gran i just així com la lluna ressegueix el camí dels estels".

(Dhammapada, "L'alegria" 15/208).

"I doncs, sàpies ço, tu, home: que la manca de corretja vol dir obrar a tort. Vigila que l'avarícia i el vici no et menin a llargues dolors".

(Dhammapada, "Afranya't i lluita", 18/248).

"Dolorós és deixar el món; dolorós de sojornar-hi; i dolorós és estar a soles enmig de molts. El llarg camí de la transmigració és un camí de dolor per al vianant: que descansi a vora camí i que sia lliure".
(Dhammapada, "La Vigília", 21/302).

"És millor no fer res que fer a tort, car fel el mal duu dolors que abrasen. Fes, doncs, el bé, car les bones accions no porten mai dolor".
(Dhammapada, 22/314).

"I quan sa concupiscència el venç, ses sofrences s'acreixen cada vegada mes com l'embrollada enfiladissa anomenada birana".
"Però qualsevulla qui en aquest món venç sa concupiscència, veu com sos patiments se li esvaren com gotes d'aigua d'una flor de lotus".
(Dhammapada, La concupiscència, 13/335-336).

"Així com un arbre tallat pot tornar a crèixer si ses arrels no han estat ferides i són poderoses, igualment, si les arrels de la concupiscència no són arrencades de quall, la sofrença tornarà a brotar un camí i un altre".
(Dhammapada, La concupiscència, 13/338).

"L'home pertorbat per pensaments errats, les passions egoistes del qual són potents, i que sols cerca els plaers sensuals, fa acrèixer sa conscupiscència i cada vegada es forja cadenes més feixugues".
(Dhammapada, La concupiscència, 13/349).

"Hom pot trobar dolor a fer el bé fins que el bé no fruiti -però quan el fruit del bé arriba, llavors aquest home troba en veritat el bé".
(Dhammapada, "El bé i el mal", 9/120).

"Aquell qui fins i tot en aquesta vida coneix la fi del patiment, que ha amollat sa càrrega i és lliure, jo en dic Brahman".
(Dhammapada, El Brahman, 26/402).

"Viure estimant, estimar patint, patir callant i sempre somrient".
(Teresa Sodupe).

"Porta la creu abraçada i amb prou feines la sentiràs; que la creu arrossegada és la que creu que pesa més".
(Saetilla carmelitana).

"Quan hom sap cert que fa el que vol el Senyor, sent ben distinta fortalesa per a patir allò que vingui".
(M. Meravelles de Jesús).

TERESA DE CALCUTA "Sens el nostre patiment la nostra tasca no diferiria de l’assistència social".
(Teresa de Calcuta, 1910-1997, monja catòlica albanesa a Bangalur, l'Índia).

"Res no pot succeir-me que Déu no ho vulgui. I tot el que Ell vulgui, per ben dolent que ens sembli, és en realitat allò millor".
(Lletra on en Tomàs Maure o Moro, 1480-1535, aconhorta sa filla adés de ser executat per negar-se a reconèixer l'autoritat espiritual del rei).

"En veure la inutilitat pràctica de ma vida, rumiava en Jesús a la creu: també Ell hi era sense podeer-se’n moure i ja no podia fer allò que féu durant sa vida pública...i, tanmateix, d’allí estant féu la cosa més granb, redimir-nos a nosaltres, els pecadors".
(Van Thuan, bisbe catòlic vietnamès, durant sos 20 anys de presó).

CHARLES DE FOUCAULD  "No tinguem enveja als àngels, car ells no poden, com nosaltres, patir pel Crist i amb el Crist".
(Charles de Foucauld, 1858-1916, místic catòlic francès al Magrib).

"No cal patir por, que les creus i entrebrancs fan el pes a la balança de l’amor".
(Paco Cerro).

"Diu l’Apòstol: “El qui lluita és continent en tot” (1 Corintis 9:25), car no és possible de replegar-se per a la batalla contra els principats i els poders invisibles i malèfics si hom va fart de menjar, si viu oprimit pels lligams d’aquesta carn miserable, que sempre té desigs contra l’esperit".
(Filoteu el Sinaïta, monestir de l’esbarzer en Flama, Edat Mitjana).

"El qui augmenta el seu coneixement augmenta també la seva dolor".
(Cohèlet 1:18).

"Les penes disposen l'home cap al bé, de manera semblant com els plaers i la vanitat ho fan cap al mal".
(Marc l'Asceta, s. V, 200 capítols sobre la llei espiritual, cap. 42).

"La disposició a suportar generosament qualsevol greuge és proporcional a la fe que tenim en la renumeració del Crist".
(Cap. 44).

"Sentir-se blasmat dels homes produeix aflicció de cor; però purifica aquell que ho suporta".
(Cap. 49).

"Quan no sofriexes gens, aprepara’t per a quan vindran les penes; i considerant que n’hauràs de donar compte, allunya’t de tota ambició".
(Cap. 51).

"L’adversitat fa que l’home de seny se’n recordi de Déu; però, per una altra banda, sols duu aflicció a qui viu oblidat de Déu".
(Cap. 56).

"Que tot sofriment que et vingui contra el teu voler sia per a tu mestre de la memòria (de Déu): no et faltarà incentiu al penediment".
(Cap. 57).

"A muntó han combatut de manta maneres contra els esdeveniments; però ningú no ha pogut escapar del mal si no és a través de l’oració i de la penitència".
(Cap. 92).

"Qui s’exclama quan li ve una aflicció és que està enamorat del plaer".
(Cap. 143).

"Acull amb ànim serè la mescla de béns i de mals, i veuràs com Déu en refà l’equilibri en els esdeveniments".
(Cap. 159).

"La tristesa segons Déu allunya el plaer; la negació del plaer és la ressurrecció de l’ànima".
(Talassi de Líbia, s. VI, a “Centúries” 1:39).

"Suporta els atacs de les tristeses i dolors; mitjançant els quals la providència de Déu et purifica".
(1:28).

"L’ànima embrutida per les passions, s’endureix; i no arriba a creure sense talls ni cauteris".
(2:66).

"Proves terribles esperen els endurits; i no els serà permès que en sien alleugerits sense grans penes".
(2:67).

"L’home assenyat té cura d’ell mateix i defuig les penes involuntàries mitjançant les voluntàries".
(2:68).

"Providencialment, cau en penes involuntàries aquell qui no suporta de penedir-se amb penes voluntàries".
(2:75).

"Acròstic: Són realment coses dolentes no pas les que fan mal a la carn però purifiuen l’ànima, sinó les que entristeixen l’ànima i donen joia a la carn".
(“Tercera Centúria”).

"Fàcilment t’habituaràs als sofriments de l’ascesi, si els duus a terme amb mesura i ordre".
(3:11).

JOAN SALES "...acabada la ronda m’assec en un lloc solitari i busco en el cel la Creu del Cigne. ¡Com m’ha arribat a obsessionar!. La creu ¿què és?. Una màquina simple i enginyosa com en sabia inventar el geni dels anitcs; una màquina d’allargar l’agonia...Una cosa atroç. “Pren la teva creu i segueix-me”. ¿No hi ha, doncs, més camí que el sofriment?".
(Incerta glòria, 1956, l'obra més ambiciosa--amb nombroses mutilacions a causa de la censura-- d’en Joan Sales, 1912-1983, escriptor exiliat català pels pares dels actuals ministres del PP. L'edició definitiva, va arribar amb més de vuit-centes pàgines l'any 1969 i va obtenir, entre d'altres, el premi Ramon Llull, 1968, i el Ciutat de Barcelona, 1970).

JOSEP VICENÇ FOIX

"Só el serf comú si així Us plau, Senyor Déu,
i en camps forçats o en foradats pregons,
plagat de cos i amb fardells damunt meu,
Em sé llibert si en el més negre fons
els Vostres ulls il·luminen els mons
que amb Vós delesc, i em fan el viure lleu".
"...Tot és confús, Senyor Déu. I el meu nom,
que em dic a mi, tot alt, en cala morta,
em torna estrany. I tantes veus no entenc.
I si pels cims alimares encenc,
tot és més fosc. Senyor: feu aspra i forta
l’Única Veu, la Imatge i el Seu Nom!".
(Josep V. Foix, Barcelona, 1894-1987, poeta català).

-------------------------

LEONARDO BOFF
"Què distinta fos la nostra dolor si comprenguèssim que la fi, la mort, no té per què voler dir negativitat, sinó més aïna positivitat!. Una cosa com quan l’estudiant diu: “Ja he arribat al final, sóc metge ja!” o quan una dona infanta, entre angoixes i esperan ces, i abraça el seu nadó i es diu “Ja sóc mare”".

"Oh Déu que ens assabentes amb el càstig!
Que el so del nostre plany et sigui dolç".
Salm de la captivitat”, Josep Carner, 1884-1970

OSCAR ROMERO "Que s’identifica de bé el Crist amb el patiment del nostre poble! Així semblen clamar moltes cabanes, amuntó racons miserables, a muntó adins les presons i en dolors, molts amb fam de justícia i de pau: “Déu meu, Déu meu, ¿per què m’has abandonat?” No ens ha pas abandonat, és l’hora en què el Fill de Déu va passant amb tota sa càrrega de pecats per l’obediència que Déu li demana per a poder perdonar aqueixos pecats de la humanitat d’on deriven totes les injustícies, tots els egoismes".
(Mons. Romero, arquebisbe de S. Salvador, assassinat per militars feixistes d’El Salvador, in 1979).

...el Senyor, per sa benvolença, havent posat ja des del començ com un fre al gènere humà, puní l’home amb el sofriment i la dolor, car tenia gran cura de la salvació nostra".
(Joan Crisòstom, 350-407, bisbe de Constantinoble).

"L’aflicció ve a nosaltres, no pas per entristir-nos sinó per fer-nos sobris, no pas per afligir-nos sinó per a donar-nos la saviesa"

“La pena fa els homes sincers".
(Henry Ward Beecher, 1813-1887, protestant congregacionista estadounidenc).

"La nostra fe en el Senyor no vol pas dir que no hi hagi temps de plorar. Trob que és una falta com a cristians d’actuar com si creure en el Senyor i les llàgrimes no fossin compatibles".
(Francis Schaeffer, escriptor protestant innovador).

"Hom és més perfecte com amb més perfecció sent les dolors d’altri".
(St. Gregori el Gran, ca.540-604, bisbe de Roma).

"Qui s’identifica amb els altres i fa seu el sofriment d’altri, aqueix, oh Arjuna, és un ver jogui".
(Bhagavad Guita 6:32).

HELEN KELLER "Don gràcies a Déu pels meus obstacles, a través dels quals m’he trobat a mi mateixa, el meu treball i el meu Déu"
(Helen Adams Keller, 1880-1968, escriptora estadounidenca, cega i sordomuda).

"Sols puc considerar la culpa que amb la seva prudència l’Església ha carregat damunt les seves espatlles, com la conseqüència d’un camí en què la manca de goig en la confessió recta de la fe, manca de força creient i la manca de disposición per al sofriment ja feia temps que eren perceptibles entre nosaltres".

"Quan has renunciat del tot a convertir-te en algú -un sant, un pecador convertit, un home d’església, un just o un injust, un malalt o un benpensant- per a viure en la multitud de tasques, qüestions, èxits o fracassos, experiències o perplexitats -això és, per a mi, viure en el món-, llavors et poses plenament en les mans de Déu...i és així com et converteixes en un home, un cristià, llavors ja no ens prenem seriosament es nostres sofrences sinó els sofriments de Déu en el món, aleshores vetllem amb el Crist a Getsemaní...Per què havíem d’ésser arrogants davant els nsotres èxits i sentir-nos derrotats pels nostres fracassos si en la vida d’aquest món també patim la passió de
Déu?".

"Patiment: Consagra com ha de menester allò que s'ho mereix a una Mà més poderosa".

"Les armes de l'Evangeli han estat de bell nou esmolades pel nostre combat i patiment".
(Dietrich Bonhöffer, 1906-1945, pastor de l’Església confessant alemanya contra el nazisme, executat per participar en la conxorxa contra Hitler).

"No hi ha res de tan gran com la decisió i el coratge de la gent disposada a sofrir i sacrificar-se per llur dignitat i llibertat".
"La resistència noviolenta ve caracteritzada per la bondat per a acceptar els patiments sense venjar-se’n, els cops dels oponents sense retornar-los-los".
(Martin Luther King, 1929-1968, pastor baptista afroamericà, capdavanter dels drets civils i de la lluita contra la guerra del Vietnam).

"Monsenyor Romero va dir a uns camperols atemorits, sobrevivents d’una matança: “Sou la imatge del diví traspassat”. I en una altra homilia va dir que Jesucrist, l’alliberador, “s’identifica tant amb el poble, fins al punt que els intèrprets de l’escriptura no arriben a saber si el servent de Jahvè que proclama Isaïes és el poble sofrent o és el Crist que ve a redimir-nos”...

Com el servent, també el poble crucificat és l’abominat de les nacions; tot li ha estat pres, fins i tot la dignitat. I, realment el món, d’ells, què en pot aprendre i rebre?, què els ofereixen per al progrès, si no les seves matèries primeres, les seves platrges i els seus volcans, el folklore de llurs pobles per al turisme? Hom no els estima, hom els menysprea...Mentre pateixen pacientment hom els reconeix unan certa bondat, senzillesa, religiositat sobretot, poc il·lustrada, supersticiosa, però religioisitat al capdavall, que sorprèn els il·lustrats i els secularitzats d’altres mons. Però quan es decideixen a viure i a invocar el Déu que els defensa i els allibera, llavors ni tan sols són reconeguts com a gent de Déu, i s’entona la coneguda lletania: són subversius, terroristes, criminals, ateus, marxistes i comunistes. I menyspreats i assassinats en vida, són també menyspreats “en mort”...És la pràctica dels desapreguts, de cadàvers que han anat a raure en abocadors d’escomabraries, de cementiris clandestins".
"Una llum amb prou potència per desemmascarar la mentida és molt beneficiosa i ben necessària. I aquesta és la claror que ofereix el poble crucificat. Si davant d’el.l el primer món no veu la seva pròpia veritat, no sabem què ho podrà fer veure.

Ellacuria ho expressava gràficament de diverses maneres. Deia, tot fent serir la metàfora de la medicina, que per conèixer la salut del primer món calia fer una coproanàlisi, és a dir, un examen d’excrements. Doncs bé, la realitat dels pobles crudificats és la que apareix en aquesta anàlisi. I des de la seva realitat hom coneix la d’aquells que ho produeixen.
...La solució que ofereix avui el primer món és dolenta, fàcticament perquè és irreal, car no és universalitzable.
I és dolenta èticament car és deshumanitzant per a tothom, per a ells i per al tercer món".
(Jon Sobrino, teòleg basc de la Teologia de l'Alliberament i resident a Ameríndia, a Els pobles crucificats, actual servent sofrent de Jahvè).

"Ja que he cridat, i heu dit que no, he estès la mà; i ningú no es dóna per entès, heu deixat estar tot consell meu, i no heu volgut saber res de la meva reprensió, també jo me'n riuré de la vostra dissort, en faré escarni quan vindrà la vostra paor".
(Proverbis 1:24-26).

"Si una ànima té més paciència per a patir i més tolerància per a ser mancada de gusts, és senyal que té més aprofitament en la virtut".
"El més pur patir duu i ocasiona un entendre més pur".
(Sant Joan de la Creu, 1542-1591, “Punts d’amor”, Andújar).

"El cavall més ràpid per arribar a la perfecció és el sofriment".
"Veritablement, rau en foscor qui troba la llum, talment quan som a l'ombra, llavors aquesta claror és a prop de tots nosaltres".
(Meister Eckhart, místic alemany medieval).

"Déu no vingué a eliminar les dolors, ni tan sols a explicar-les. Vingué a omplir-les amb la seva presència".
(Paul Claudel, 1868-1955, poeta i diplomàtic francès).

SIMONE WEIL

"Per què havia jo de capficar-m’hi? No és pas cosa meva, de cavil·lejar a tomb de la meva persona. El meu afer és pensar en Déu. Cosa de Déu és pensar en mi".
(Simone Weil, 1909-1943, cristianojueva mística, feminista i sindicalista, que auxilià les tropes republicanes durant la Guerra Civil espanyola i treballà en el Govern provisional francès a l'exili).

"La tribulació és foc. Te troba com l’or? Et fa pur. Te troba com la palla? Fa, de tu, cendres".

"Quan patim qualque tribulació, però anem pel Camí i som duts a la creu, cert, és aspre el vent, però també pròsper".

"Aquest temps del món és un mar: té amargor que fa mal, onatge de mil problemes, tempestes de temptacions". "Figuradament hom en diu mar al temps del món, d’amargor salobre i revoltes de tempesta; on els homes amb llurs perversos i depravats costums s’han fet com a peixos que es devoren els uns els altres".

"Convé que els temps sien aspres per no amar aquesta vida. Convé, i és medecina, que la vida present sia agitada per tal que hom se n’estimi l’altra".

"Qui no ha tingut tribulacions a suportar és que no ha pas començat a ser cristià de debò".
(Aureli-Agustí d’Hipona, 354-430, Pare de l’Església, filòsof i teòleg, nascut a Numídia).

STEFAN ZWEIG
"...i et beneesc, do diví, patiment,
car penetres i purifiques
l’ànima dels homes
i flameges amb el teu ésser
de mil formes, domines
en el temps llur solitud, desterrament;
i et beneesc, Déu,
que en la tempesta
ens el vas enviar,
oh Tu! que amb mal oratge comences
i acabes amb benaurança...".
(Jeremies, 1917, de Stefan Zweig, 1881-1942).

"A través d’afliccions Déu està desballestant-nos tot allò que altrament podria haver-nos desballestat. Quan escalfa massa el món com perquè el sostinguem, deixem que faci i vingui".
(John Powell).

"Com en batre el blat el separes de la palla, l’aflicció purifica l’esperit".
(Richard E. Burton).