Oh banc segur en qui lo preu se paga
Del crim d’Adam i del món pecador,
i pont del pal on lo gran Salvador,
Penant lo cos, la deïtat amaga!
Armes reals e divinal bandera,
Esforç dels trists e devot estendard,
Feu mos desigs segur aquella part
Que fins a Déu demostra la carrera.
Host d’amargor i forn en se va coure
La carn del Just per amor immortal,
Estret congreny on la part animal
Del Rei dels reis morint se va recloure.
Oh, mirall clar on l’ànima devota
Lo bell semblant remira netament,
Hort de dolç fruit, on lo ver penident,
Sec per pecats, dins poc espai rebrota!
Llit dolorós i cambra tribulada,
I dels perduts molt piadós retret,
Amagatall on pot estar secret
Lo qui per crims té l’arma condemnada.
Oh canyamel al devot que et mastega,
I restaurant als trists desemparats,
Port de salut on estan ormejats
Los qui la mar d’extrems colpes nega!
Tàlem d’honor, de cristians gran temple,
Cel·la plasent on se viu sens remor,
Secret socors, esforç contra temor,
e als vinents molt singular exemple.
Arc gran i fort on lo bell cos s’estira,
Premsa de vi on lo raïm se prem,
Ormeig segur on s’aferra a l’extrem
Lo qui negat per sos grans crims se mira.
Fust singular que dins en la piscina
Fos u gran temps per los àngels servit
Al moviment de qui era guarit
Lo prest banyat per voluntat divina,
Oh alt bastó on fonc la serp penjada
Contra verí fent-la Moisès d’aram;
Pa saborós que tol la set i fam
Que dóna el món ab sa vida penada!

(...)

A totes parts mires la gent perduda
Per abraçar los qui t’imploraran,
Cecs i contrets, i quant t’aclamaran
Sentran molt prest ton socors e ajuda.
Valent de cor, e viril capitana,
En los perills avantposant ton tembre,
Puig te plagué mos grans delictes rembre,
No em desampars, car mon cor te demana.
Dona d’honor i per cert virtuosa,
A qui la gent lloa de pietat:
Aquest escrit per vos he compilat,
Suplicant-vos de mi siau curosa.
Car de mon fet la causa és molt clara,
I ço per què s‘envela mon procés,
Vostra bondat si no em farà defés,
Degut comport ma vida desmpara.
  Al lloctinent, senyora, si declara
Vostra virtut lo cas en què só mès,
Io tinc esper que restaré il·lès
Puix vostre zel los fatigats empara.

Pero Martines participà a les Illes a la Guerra Civil catalana de la Generalitat oligàrquica i constitucionalista contra Joan II Trastàmara, rei autoritari pare de Ferran el Catòlic. Empresonat pels reialistes a Mallorca, va escriure aquest poema per  demanar clemència a la reina, mare del Catòlic. Val a dir que la reina no el perdonà i morí executat a Ciutat de Mallorca.
El poema demostra un profund coneixement bíblic, amb detalls molt fins, com quan diu que els ossos del Crist a la creu no foren partits (costum perquè els crucifixats morissin abans de morir ofegats per no poder respirar), segons la profecia del profeta Isaïes, o quan parla de la serp "d'aram", símbol guaridor per als israelites en el desert quan els picaven la plaga de serps verinoses i símbol també de la salvació en la creu, segons els textos apostòlics.