EL PATIMENT
Segons el filòsof francès Bertrand Vérgely
Per  J. Lluís Paül.

E1 filòsof francés d'origen grec, Bertrand Vérgely, va publicar fa un temps un llibre on, amb el títol de "La souffrance" (Folio, col-lecció Essais), s'interroga sobre la vida i la mort, i tracta el problema del sofriment des de I'òptica cristiana.
La televisió francesa li dedicà dos programes, on Vérgely exposà les seves teories.  Segons ell, la solució al problema del sofriment o de la mort rau a superar la nostra ignorància, ja que -ens diu- vivim en un món on impera la impersonalitat i la banalitat, i on no estem prou capacitats per a suportar el sofriment.
Ens posa un exemple: pensem en el sofriment quan la casa s'incendia, i llavors ja no hi ha gairebé res a fer.  D'aquí provenen les solucions catastròfiques o desesperades i el llançar-se a la violència o a una fugida endavant, que és l'hedonisme.  Què ens cal fer?  La solució és pensar en el sofriment "abans no es cali foc a la casa.".Per a Vérgely el sofriment és un problema espiritual i ens cal reflexionar sobre aquest problema. El sofriment, de fet, no seria el problema; hi ha alguna cosa més forta que el patiment, com se'ns demostra sovint, per exemple, en el cas de moltes persones que sofreixen i, tanmateix, viuen amb joia i esperança.
  La solució passa per "suportar la vida" i parlar de la vida més que no pas del sofriment, ja que "en la vida hi ha paraules de Vida, i aquesta Vida és el contrari d'una visió banal de la vida." No obstant, afegeix, sofrim. Per qué patim? La resposta fos "perquè som ignorants i hem banalitzat la vida o, pel que és el mateix, perquè pensem malament el sofriment i el pensem en desesperació" i de la desesperació s'arriba al trauma.
Com cal, doncs, pensar el patiment?  Vérgely ens dirà que cal pensar-lo en relació amb la Vida, i afegirà: "L'Evangeli és la revelació de l'altra cara de la vida." El problema del sofriment és un problema espiritual, lligat al tema de la caiguda de l'home. Però, ens diu, l'origen de l'home no és el pecat, sinó que és l'home qui "crea" el pecat i qui hi  roman.  El mal, de fet, no és altra cosa que una anomalia, i, a més, el pecat no és irreparable.
Vérgely ens diu que "abans del pecat hi havia l'home innocent, i nosaltres, si bé és veritat que heretem la mort, també és veritat que tenim la Pasqua."
  El missatge cristià és sempre un missatge de Llibertat, i a nosaltres ens pertoca parlar del pecat i de la mort de cara a l'alliberarnent pasqual.  "El mal no és mai un problema cristià, sinó que és una pedagogia per a  pensar en la Vida."
D'aquí ve que ens caldrà exercitar el que Vérgely anomena la "memòria de la vida." No venim del no-res ni anem al no-res; el nostre destí no és el de les roques. Cal tenir "paciència" amb la vida i tenir fe en continuar vivint, car "Hi ha més vida en nosaltres de la que ens imaginem."
La raó de tanta desesperació en la nostra societat occidental rau en el fet que els homes es consideren orfes; els cristians, però, coneixem la nostra paternitat i sabem que "la vida ve de la Vida, i aquest és l'heretatge que se'ns dóna: la Vida". I continua dient-nos: "als cristians només se'ns demana una cosa:viure. Només això és menester: viure i donar als altres la força de viure, que és la fe."
El Crist ens ensenya la Vida.  No sabem on acaba la Vida, "Hi ha una cara oculta de la vida que no coneixem i, per això, vivim, a vegades, entre la revolta i la resignació.  "Hi ha, però, qui descobreix l'altra cara de la vida, perquè té "memòria de la vida" i descobreix que la vida és personal -no impersonal i banal-, i per això aquestes persones poden viure cara al sofriment o la mort i descobrir la Vida més enllà de la mort, tot posant de manifest la dignitat de la vida, ja que el cristianisme és Vida, "perquè morir no és el problema, ja que la veritable mort és l'estat on hom es trobava abans de descobrir la memòria de la vida.  "Si volem parlar de sofriment hem de parlar de vida, i reaprendre a parlar-ne, ja que el gran patiment és la ignorància.  Avui, i sempre, se'ns diu que hi ha hagut una ignorància de la paraula de Vida que hi ha en la vida.
I continua el filòsof amb aquestes paraules d'esperança: "Nosaltres no sabem on acaba la vida.  La vida no ha dit l'última paraula. Cal deixar aparéixer aquesta cara amagada de la vida, cal deixar venir aquesta Vida i ens cal serenitat per a comprendre que en nosaltres hi ha una reserva de Vida.  Ens cal viure i donar-nos els uns als altres la força de viure, aquesta força de viure que anomenem Fe."
Boniques paraules d'encoratjament, en aquest món de tanta ignorància.