|
DIVERSOS
GRANS PERSONATGES I LLURS DARRERS MOTS
Les declaracions fetes per
moribunds són dignes de confiança, fins i tot els
mentiders diuen llavors mots certs. Quan ens veiem de cara a la mort,
cau la màscara i ens mostrem tal com som, n'hi ha qui reconeix
d'haver viscut de manera vana i superficial, uns altres que havien
estat il·lusos o que s'havien deixat enganyar per una idea
falsa. A la introducció del seu llibre "Un món
feliç/El millor dels móns", Aldous Huxley ens convida a
jutjar la gent i les coses tal com ho faríem si
estiguèssim morint. "Feu-nos
comprendre que els nostres dies estan comptats. Llavors sabrem viure",
diuen les Escriptures al Psalm 90:12.
Cèsar August, emperador
romà: "He representat
bé el meu paper? Llavors aplaudiu, perquè la
comèdia s'ha acabat".
Cèsar Borja, estadista
catalanoitalià, cruel, traïdor i sens escrúpols
envers els seus rivals polítics, s'esdevé el prototipus
del polític astut retratat a El Príncep (1532) per
Niccolò Machiavelli. S'aplega amb el seu cunyat, el rei de
Navarra, en una expedició contra Castella i mor en combat a
Viana, Nafarroa. Les seves darreres paraules: "En tota circumstància de ma vida,
he estat previsor i sempre he pres totes les disposicions
necessàries. I vet ací que ara dec morir sense estar-hi
preparat".
Enric VIII d'Anglaterra: "Ara, tot ha acabat; el meu reialme, el meu cos i la meva ànima". El cardenal Mazzarino,
estadista de França (1602-1661): "La meva ànima, que serà de
tu? On aniràs?",
Voltaire,
pseudònim de François Marie Arouet, escriptor
il·lustrat francès, prototipus de racionalisme i agudesa
crítica i satírica (1694 - 1778): "...tingué una fi
espantosa. L'infermera que n'era a la capçalera declarà:
"Ni per tot l'or del món, no voldria assistir cap altra vegada a
l'agonia d'un incrèdul". Cridà durant tota la nit per
obtenir el perdó".
David Hume
(1711-1776); filòsof ateu i historiador escocés: "Sóc
adins les flames!" El seu desesper fou terrible.
Thomas
Hobbes, filòsof anglès: "Dec donar aquest pas temible que
me conduirà a les tenebres".
Johan
Wolfgang von Goethe (1749 - 1832). Escriptor i poeta, cim de les
lletres alemanyes: "No més claror".
Napoleó
Bonaparte, emperador francés (1769-1821): El Comte de Montholon
en va escriure: "L'emperador mor solitari i abandonat. La seva agonia
és terrible".
Heinrich
Heine, (1797-1856): poeta romàntic alemany: "...es
penedí davant Déu a les acaballes de sa vida. A
l'epíleg del seu recull de poemes Romancero, diu: "Al llit de
mort et tornes molt sensible i cerques la pau amb Déu i els
homes...Amb gran compte i zel, he gitat a les flames els poemes que
ofenien Déu d'una manera o d'una altra. Més val que es
cremen els poemes que no pas el qui els ha escrits! [...] Com el fill
pròdig, he tornat vers Déu després d'haver pasturat
els porcells llarg temps cals deixebles de Hegel [...] En teologia, dec
acusar-me d'haver fet marxa arrere per a tornar vers un Déu
personal".
Friederich Wilhelm Nietzsche (1844-1900), filòsof ateu alemany: ...morí boig. Sir Thomas
Scott, President del Senat del Parlament anglès: "Fins ara, jo
no creia ni en Déu ni en l'infern. Ara, sé que existeixen
l'un i l'altre, i que el judici equitatiu del Totpoderós em
damnarà per l'eternitat".
|