DIVERSOS GRANS PERSONATGES I LLURS DARRERS MOTS

Les declaracions fetes per moribunds són dignes de confiança, fins i tot els mentiders diuen llavors mots certs. Quan ens veiem de cara a la mort, cau la màscara i ens mostrem tal com som, n'hi ha qui reconeix d'haver viscut de manera vana i superficial, uns altres que havien estat il·lusos o que s'havien deixat enganyar per una idea falsa. A la introducció del seu llibre "Un món feliç/El millor dels móns", Aldous Huxley ens convida a jutjar la gent i les coses tal com ho faríem si estiguèssim morint. "Feu-nos comprendre que els nostres dies estan comptats. Llavors sabrem viure", diuen les Escriptures al Psalm 90:12.

Cèsar August, emperador romà: "He representat bé el meu paper? Llavors aplaudiu, perquè la comèdia s'ha acabat".

Cèsar Borja, estadista catalanoitalià, cruel, traïdor i sens escrúpols envers els seus rivals polítics, s'esdevé el prototipus del polític astut retratat a El Príncep (1532) per Niccolò Machiavelli.  S'aplega amb el seu cunyat, el rei de Navarra, en una expedició contra Castella i mor en combat a Viana, Nafarroa. Les seves darreres paraules: "En tota circumstància de ma vida, he estat previsor i sempre he pres totes les disposicions necessàries. I vet ací que ara dec morir sense estar-hi preparat".

El cardenal Mazzarino, estadista de França (1602-1661): "La meva ànima, que serà de tu? On aniràs?",

Voltaire, pseudònim de François Marie Arouet, escriptor il·lustrat francès, prototipus de racionalisme i agudesa crítica i satírica (1694 - 1778): "...tingué una fi espantosa. L'infermera que n'era a la capçalera declarà: "Ni per tot l'or del món, no voldria assistir cap altra vegada a l'agonia d'un incrèdul". Cridà durant tota la nit per obtenir el perdó".

David Hume (1711-1776); filòsof ateu i historiador escocés: "Sóc adins les flames!" El seu desesper fou terrible.

Thomas Hobbes, filòsof anglès: "Dec donar aquest pas temible que me conduirà a les tenebres".

Johan Wolfgang von Goethe (1749 - 1832).  Escriptor i poeta, cim de les lletres alemanyes: "No més claror".

Napoleó Bonaparte, emperador francés (1769-1821): El Comte de Montholon en va escriure: "L'emperador mor solitari i abandonat. La seva agonia és terrible". 

Heinrich Heine, (1797-1856): poeta romàntic  alemany: "...es penedí davant Déu a les acaballes de sa vida. A l'epíleg del seu recull de poemes Romancero, diu: "Al llit de mort et tornes molt sensible i cerques la pau amb Déu i els homes...Amb gran compte i zel, he gitat a les flames els poemes que ofenien Déu d'una manera o d'una altra. Més val que es cremen els poemes que no pas el qui els ha escrits! [...] Com el fill pròdig, he tornat vers Déu després d'haver pasturat els porcells llarg temps cals deixebles de Hegel [...] En teologia, dec acusar-me d'haver fet marxa arrere per a tornar vers un Déu personal".

Sir Thomas Scott, President del Senat del Parlament anglès: "Fins ara, jo no creia ni en Déu ni en l'infern. Ara, sé que existeixen l'un i l'altre, i que el judici equitatiu del Totpoderós em damnarà per l'eternitat".