ATEISME. Per  Ricard Colom

“Hi ha gent qui detesta qualsevol idea d’un ésser excepcional. Exigeixen als altres d’estar al seu nivell o bé per sota”.
(David Herbert Lawrence,1885-1930, escriptor britànic)

“Però si Déu se’n va i l’home no és l’amo, llavors què és magistral?”.
(Milan Kundera,1929- ,escriptor txec)

“Qui de Déu fuig, debades corre”.
“Esperança que consoli, que no mori”.
”La por fa més lleig el dimoni”.
(Refranys catalans)

“L’home ha inventat Déu sols per a poder viure sense matar-se”.
”Si Déu no existeix, llavors tot és permès”.
(Fiodor Mikhailovitx Dostoievski, 1821-1881, escriptor naturalista rus)

“L’ateisme rau més aviat a la vida que no al cor de l’home”.
(Francis Bacon,1561-1626, filòsof i estadista anglès)

“Els homes de natura demoníaca no saben allò que han de fer o evitar. No hi ha puresa ni veracitat ni honradesa en ells.
Neguen l’existència d’un ésser Suprem en l’univers, i creuen que tot naix de la unió dels sexes, sense cap altre mòbil que el desig...
Incansables en llurs desigs, arrogants i vans, llurs fites són fosques i impurs llurs actes.
Presos d’ansietat contínua, tenen com a única meta els goigs sensuals, car són incapaços d’albirar res més”.
(Bhagavadgita, llibre de saviesa hindú, 16; 7-8, 10-11)

“Aquest poble ha renegat del Senyor. Ha dit: ”Ell no és res!. No ens passarà cap desgràcia,no ens tocaran l’espasa ni la fam”.
(Jeremies 5:12-13)

“Un ateu és qui espera que el Senyor no farà res per a pertorbar el seu escepticisme”. (Franklin P.Jones,1921- , escriptor britànic)

“Un ateu és un home que no té cap mitjà invisible de recolzament”.
(Fulton J. Lustre)

“L’ateu no té esperança”.
(James Freeman Clarke, 1810-1888, historiador i escriptor cristià estadounidenc)

“La infidelitat no consisteix a creure o descreure: consisteix a no professar allò que cadascú creu”.
(Thomas Paine, 1737-1809, escriptor anglès)

“El pitjor moment per a l’ateu és quan es troba realment agraït i no té a ningún a qui dar-li les gràcies”.
(Dante G.Rossetti, 1828-1982, pintor i poeta anglès)

“Si no existís Déu, caldria inventar-lo”.
”La major part dels grans homes d’aquest món viuen com si fossin ateus. Tothom qui ha viscut amb els ulls oberts sap que la coneixença d’un Déu, de sa presència, i de la seva justícia no té la més mínima influència en les guerres, els tractats, els objectes de l’ambició, de l’interès, ni del plaer, en la prosecució que, de tot això, els ocupa per complet”.
(François Marie Arouet Voltaire, 1694-1778, filòsof teista francès)

“Una vegada vaig voler esdevenir ateu, però em vaig rendir-no tenen vacances”.
(Henry Youngman)

“Estic convençut que l’ateu no existeix, que l’ateu és una invenció dels capellans”. (Leonardo Sciascia, 1921-1989, esciptor italià)

“-Tu ets el qui anomenen l’ateu?-s’exclamà Glauc- Allò que et dugué a negar la providència dels déus, fou potser la injustícia dels homes!”.
(“Els darrers dies de Pompeia”, d’Edward George Bulwer Lytton, 1803-1873, escriptor anglès)

“Sols un risc real demostra la realitat d’una creença”.
(C. S. Lewis, protestant i professor de Literatura Anglesa)

Ateisme: en parlen ateus.

“Sóc encara ateu, don gràcies a Déu (o per la gràcia de Déu)”.
(dita que sol dir-se en diverses llengües i països i que, paradoxalment, dóna la raó a una certa doctrina calvinista de la predestinació)

“No tenien ganes d’existir; sols que no podien deixar d’existir; vet ací tot l’afer...”.
”Tot existent neix sense raó, es perllonga per feblesa i mor per casualitat”.
(“La Nausée”, Jean-Paul Sartre, 1905-1980, filòsof existencialista ateu i escriptor francès d’extrema esquerra)

“He plorat vertaderament perquè no puc donar gràcies a ningú per les alegries de la vida”.

“No hi ha cap Déu i l’home és el seu profeta”.
(Jens Peter Jacobsen, 1847-1885, escriptor danès)

“Déu és l’únic qui per a regnar no hagué menester ni tan sols d’existir”.
(Charles Baudelaire, 1821-1867, poeta llibertí francès)

“Déu no és sinó un mot somiat per a explicar el món”.
(Alphonse Marie Louis de Lamartine, 1790-1869, historiador, poeta i polític francès)

“Potser que el nostre paper en aquest planeta no sia lloar Déu sinó, pel contrari, crear-lo”. (Arthur Ch. Clarke, 1917-, novel·lista anglès de ciència-ficció partidari de la paidofília)

“Qui és aquell que veieu avui entrar dins un temple, per a invocar-hi els déus a fi d’atènyer la perfecció de l’eloqüència o per a descobrir les amagades deus de la filosofia?.  Ni tan sols els demanen ni la salut”.
(“El Satiricó”, una viva descripció de la corrupta, cruel i decadent Roma de Neró, atribuït al cortesà Petroni, ca.60 d.C.)

“L’impiu, insolent, persegueix els dissortats, i cauen en les intrigues que ell trama...exclama: “Déu no compta per a res””.
(Psalm 10:2-4)

Ateisme: en parlen no ateus.

“L’ateisme és una crossa per als qui no poden pas suportar la realitat de Déu”.
(Tom Stoppard)

“Déu no creu en ateus”.
(Thomas A. Sandberg)

“Els massa intel·ligents et demostraran que Déu no existeix. Tu no els responguis, però vés a pregar”.
“L’ull que tot ho guaita no veu el seu esguard. Ningú no ha vist Déu. Car en tot esguard és Déu qui veu”.
(Lanza del Vasto, deixeble europeu de Gandhi, a ”Principis del retorn a l’evidència)

“Pensen dins d’ells els pocasoltes: ”Déu no és res”. Són corromputs, llur obrar és detestable...”
(Psalm 14:1)

“L’home natural no copsa quin és el camí de Déu que recorren els sants. De fet, li sembla que no és pas el camí de Déu, sinó una bajanada i una errada, i causa d’ofensa...Igual que el Faraó i sos homes veieren ben bé el camí per on marxà el poble d’Israel, però mai no entengueren que aquest era el camí de Déu -fins que hi caigueren negats”.
(“Disertacions sobre els Psalms”, 1513-1515, Martí Luter, reformador alemany)

"Després d’aquells dies en aquelles coves de Vallvidrera, algun dematí em desperto tota meravallada de trobar-me a casa, en aquest llit tan tou i tan calent, en aquesta torre tan espaiosa i tan alegre. I ve a ser com en altre temps em despertava tota meravellada de ser cristiana.  Sí, em despertava tota meravellada de ser cristiana, i això era abans del baptisme. Sentia que era cristiana, ho sentia amb tota la força de l’ànima en el moment de despertar-me; i no obstant, ¿què volia dir, ser cristiana? ¿És que seguiré sentint-me’n quan l’Església deixarà les catacumbes? ¿Sabré reconèixer Jesús sota les disfresses que fatalment li tornaran a posar? Reconèixer-lo era tan fàcil en aquells dies de juliol i agost, quan el duien a empentes, esparracat, coronat d’espines, amb la cara coberta de sang i d’escopinades, cap al camp de la Bóta o la carretera de la Rabasada per rematar-lo amb la pistola. ¿Com no sentir-se arravatada de simpatia per Ell, que des de fa dos mil anys va traginant la creu de totes les nostres misèries per tots els camins del món? Voldrem fugir d’Ell i prendrem el camí més desviat, el que més lluny d’Ell sembla que dugui; ¡i encara allí descobrirem el rastre de les seves petjades!  En Lluís és incapaç de sospitar que sóc cristiana; ¡ tan aviat com te’n vas adonar tu! Sí; tu et vas adonar ben aviat que jo no podia suportar la buidor, que necessitava creure. “Hi ha una mena d’optimisme que no és més que la inconsciència dels vegetals”, em vas dir una vegada comentant la incomprensible i aplomada tranquil·litat de certs ateus".
(“Incerta glòria”, novel·la molt innovadora -1956- de l'exiliat català Joan Sales).

“Ningú no parla tan constantment de Déu com aquells qui insisteixen que no hi ha cap Déu”. (Heywood Broun, 1888-1939, periodista estadounidenc)

“Ser un ateu requereix una mesura infinidament major de fe que no pas rebre totes les grans veritats que l’ateisme negaria”.
(Joseph Addison, 1672-1719, escriptor, viatger i estadista anglès)

“Un dia, mentre  prenien el bany al riu, el Mestre capbussà el seu deixeble sota l’aigua, tot agafant-lo del cap, i l’hi mantingué una bona estona mentre el pobre home maldava desesperadament per deslliurar-se´n.  A l’ensentdemà fou el Mestre qui n'encetà conversa.
”Per què ahir lluitaves tant quan  jo et tenia subjecte sota l’aigua?”.
“Perquè volia respirar”.
“El dia que abastaràs la gràcia d’anhelar Déu com ahir l’aire, aqueixa diada L’hauràs trobat”.
(Anthony de Mello,S.J., ”Qui pot fer resplendir l’alba?”, 1985, l’India)

“També hi ha ateus q són intel·ligents i no dogmàtics o integristes, encara q no gaires. Ser agnòstic és més intel·ligent que ser ateu. Ser creient no és que sia més intel·ligent, perquè la fe és un manlleu de Déu, però sí et fa copsar més ràpidament moltes altres coses, fins i tot quan no tens cultura. Perquè una cosa és la intel·ligència i una altra la cultura. A muntó ateus amb els quals he parlat no sols és q no pareixen gaire intel·ligents (no són gens dúctils ni subtils ni flexibles), sinó que tampoc no són gaire cultes. Simplement ells tenen la peregrina teoria (prejudici "etnocèntric") que l'ateisme és intel·ligent, culte i científic per se (sense ni tan sols necessitat d'estudiar res: és la ciència infusa per definició, és més, a més ignorància de qualsevol tema religiós, automàticament més sabuts i cultes: una ganga!) i la creença tot el contrari (és a dir: Inquisició, intolerància i fanatisme antidemocràtic igual que sia Torquemada que Ramon Llull, Wojtyla q Carrasco i Formiguera). Gràcies a Déu ells no són racistes ni intolerants... perquè són ateus...he he he...Això sí que és tenir una assegurança a tot risc”. (Autocitació).

“Ningú nega a Déu, sinó aquell a qui li convé que Déu no existesca”. (Agustí de Bona, 354-439, bisbe, filòsof i Pare de l'Església Llatina)

“L’ateisme és el resultat de la ignorància i de l’orgull, del sentit fort i les raons febles, del menjar bo i de la vida malalta. És la pesta de la societat, el corruptor de les maneres i l’erosionador de la propietat”.
(Jeremy Collier)

“Jo sóc un Déu de prop i no un Déu de lluny.  O és que hom pot amagar-se dins qualque amagatall sense que jo el vegi?. No sóc jo qui omple el cel i la terra?. Oracle del Senyor”. (Jeremies 23:23-24)

“La religió és cosa tan gran, que és just que els qui no vulquin prendre’s la molèstia de cercar, si ella fos fosca, en sien privats. Per què se’n planyen si, en cercar-la, podien trobar-la?”.
(Blasi Pascal, 1623-1662, científic i savi cristià d’Occitània)

"La religió no tira mà sinó de proves generals: jutja per la disposició dels cels, per les lleis de l'Univers; no veu sinó les gràcies de la Natura, els admirables instints dels animals, i llurs relacions amb l'home.
L'ateisme no addueix sinó vergonyoses excepcions, no veu sinó els desordres, les marjals, els volcans, els animals ferèstecs; i, com si intemptàs d'amagar-se en el tarquim, s'adreça als rèptils i als insectes a fi que li subministrin proves contra Déu.
La religió no parla sinó de la grandesa i de la bellesa de l'home.
L'ateisme ens presenta sempre la lepra i la pesta.
La religió trau raons de la sensibilitat de l'ànima, dels lligams més dolços de la vida, de la pietat filial, de l'amor conjugal i de la tendresa maternal.
L'ateisme ho redueix tot a l'instint de la bèstia; i per primer argument del seu sistmema, deixa palès un cor incapaç d'emocions.
Finalment, en el culte del cristià hom assegura que els nostres mals tindran una fi; hi som aconhortats, les nostres llàgrimes són eixugades, una altra vida ens és promesa.
En el culte de l'ateu, els patiments humans fan fumejar l'encens, la mort és el sacrificador, l'altar una tomba, i el no-res la divinitat".
("El Geni del cristianisme", llibre 6è, cap. 5è, de François René, bescomte de Chateaubriand, 1768-1848, escriptor, torsimany i polític francés).