“Mirau, que és ben bo i agradívol
de viure tots plegats els germans!
És com un perfum que ungeix la testa
 i regalima per la barba,
s'escampa par la barba d'Aaró
fins el coll dels seus vestits.
És com la rosada d'Hermó
que s’escampa a les muntanyes de Sió.
És aquest aplec el beneït par Déu...”

(Psalm 132-133)

 “Si tinguéssiu en compta les culpes
qui es podria sostenir?
Però és molt el vostre perdó
i això ens infon respecte. .
Israel (Catalunya) espera el Senyor
car són del Senyor l'amor fidel
i la redempció generosa.
És ell qui redimeix Israel (Catalunya)
de totes ses culpes”.
  (Psalm 129-130)

“Si el Senyor no basteix la casa,
inútil serà l'afany dels constructors.
Si el Senyor no guarda el país,
inútil serà que vigilin els guardes.
La millor herència són els fills,
mercè del Senyor, ells són la millor
recompensa; els fills tinguts de joves
són les fletxes en mans d'un guerrer,
és feliç l'home que se n'omple el buirac:
si discuten amb algú davant la gent,
no haurà de retirar-se avergonyit”
  (Psalm 126-127)

“Feliç tu, fidel a Déu,
que vius seguint sos camins. 
Menjaràs fruit del teu treball,
feliç i amb sort.
Ta muller fruitará com la parra
dins el caliu de la llar;
guaitaràs els fills com plançons d'olivera
voltant taula.
És així com els fidels de Déu
seran beneïts.
Que Déu els beneesca des de Sió. 
Que tota la vida puguis veure
prosperar la Ciutat de la Pau!
Que puguis veure els fills de tos fills. 
Pau a Israel”.
(Psalm 127-128)

“Mon cor no és pas cobejós, Senyor,
no són altius mos ulls;
visc sense deler de grandeses,
o de déries massa altes per a mi;
em mantenc en pau tranquil·la,
com un al·lot a la falda de la mare,
tot esperant les vostres gràcies i dons. 
Israel (Catalunya) espera en el Senyor
ara i per tots els segles”.
(Psalm 130-131).