POEMES DE HOPIS, NAVAJOS I LAKOTES

 A la vora del dacsar
un ocell, a l'uníson,
cantarà amb ells.
Cantaran a cor
amb les forces universals,
en harmonia amb el Creador
de totes les coses. I la refilada
de l'ocell, i el càntic
del poble
i el cant de la vida
seran un sol càntic.
  (HOPI)

No estem a soles!
Essers sublims estan ben
a la vora nostra!
Que no se t'oblidi
tota la teva gratitud!
  (HOPI)

Hui fugiré,
avui m'abandonarà
tot allò dolent que fa niu en mi,
i tornaré a ser com en un principi.
La fresca brisa
acaronarà el meu cos,
i el meu cos es tornarà lleuger.
  (NAVAJO)

Fes-ho tot bell part a mi;
que sia el meu entorn bonic.
Bellesa darrere
i davant de mi.
fes la meva paraula bonica.
Que tot s'ompli de bellesa.
Que tot s'ompli de bellesa.
Que tot s'ompli de bellesa.
 (NAVAJO)

No hi ha llocs buits en el món.
Ni en el cel
existeixen llocs deshabitats.
En tots els llocs hi ha vida,
visible o invisible
i cada cosa en conté alguna altra adins
que nosaltres hauríem de tenir;
inclús les pedres...
El món està curull de vida
i de saviesa.
(Luther Standing Bear, LAKOTA).

Totes les coses són l'obra
del Gran Esperit. Hauríem de
saber que Ell està pertot arreu:
als arbres, a les herbes,
als rius, a les muntanyes,
als animals de quatre potes,
als essers alats.
I més encara, perquè és més important,
hauríem d'entendre que Ell
està SOBRE tots aquests éssers.
(Cèrvol negre, LAKOTA)