POLÈMICA SOBRE MIGUEL SERVET

Una lletra a “La Vanguardia” es referia a l’execució de Miguel Servet a Ginebra el 1533 tot indicant que “els calvinistes que encara governen a Ginebra demanin també perdó per aquest fet”. Molta gent, dit sigui de pas, a causa de la deliberada ocultació de l’Església papal, creuen que el famós metge aragonès era catòlicoromà, cosa tan falsa con tants altres ectoplasmes segregats per les manipulacions del vaticanisme, perquè era un antitrinitari (semblant als Testimonis de Jehovà o als coptes, per a entendre’ns). Aquesta carta tingué una encertada rèplica de Nathalie Reverdin, de l’Església protestant de Rubí, on diu que els calvinistes fa molt que no governen a Ginebra i hi fa esment de l’existència d’un monument expiatori que s’erigí el 1953 en un dels barris més elegants de la ciutat i que, a més, un dels seus carrers porta el nom de Miguel Servet. Novament cal plànyer la ignorància i la superficialitat de la tradició hispanopapista en tractar de temes protestants. Cal dir que, a part d’altres casos menors, la Inquisició espanyola reprimí alguns focus protestants a ca nostra, com el de Morella i que Felip II empresonà diputats catalans tot acusant-los de luterans (cosa probablement falsa, pura excusa política), a part de cremar a la foguera els nuclis protestants de Sebília i Valladolid, fets sistemàticament silenciats pel cínic papismoespanyolisme, oficial i obscurantista, que encara ens empalaga (i ara, amb l’Aznar, molt més). També cal dir que la Inquisició protestant fou molt més limitada que no pas la hispanopapista, es limità a uns pocs anys molt concrets a Anglaterra i Alemanya quant a perseguir catòlics i, en general, més aviat anà adreçada, de manera estable, contra la bruixeria, però molt lluny dels omnímodes poders políticoreligiosos que va tenir la Inquisició papal cals Habsburgs (com una GESTAPO que duràs 3 segles). Igualment, a comparació dels crims de la Inquisició cèsaropapista, la dels països protestants fou molt més desorganitzada i casual i les seves víctimes més aviat escasses. Els dissidents religiosos de països protestants solien optar per emigrar a Amèrica.

També calles (podeu llegir-ho a la Gran Enciclopèdia Catalana) que en Servet hagué de fugir repetidament, acaçat per la molt "catòlica" Inquisició dels Habsburg.

Posats a comparar fos ben necessari que Espanya edificàs un gran monument expiatori, proporcional al seu gran nombre de víctimes, pels morts de la Inquisició espanyola (jueus, xuetes, protestants, musulmans, ”infidels” indis o guanxes, orats, pseudobruixes, etc.), i també pels seus nombrosos genocidis (sobretot el gran Genocidi americà, molt major que l'Holocaust nazi i del qual encara no ha demanat perdó) i per haver estat el darrer estat occidental a abolir l'esclavatge de negres. 

Mentre no rectifiqui aquestes coses bàsiques, per fosques aliances diplomàtiques (vendre’s al poder políticomilitar a canvi d’avantatges materials), no ens podem creure els cops al pit de l’actual Papa ultraconservador. Perquè, mentre calla i atorga en el genocidi culturalpsíquicolingüístic espanyol contra les nacions que té presoneres dins les seves fronteres mediàticomilitars, demana perdó als jueus (no té més remei: ja se n’han desempallegat!...a bones hores!) que finalment han hagut de bastir un Estat propi per a no patir més pogroms com els que nosaltres estem patint de Madrid. Señor, Señor, pequé...i demà a qui fotré?”. O com “el Roto” retratava la Cúria i els seus ferotges integristes espanyols (COPE, Ansoñ...) en un acudit: ”Fue un error permitir que el sol dejase de girar alrededor de la Tierra”. ”Ellos” son realment així. Lamentablement.