Disputa del Doctor Martí Luter a tomb del poder i eficàcia de les indulgències

  MARTÍ LUTER.

Per amor a la veritat i en l'afany de treure-la a llum, es discutiran a Wittenberg les següents proposicions sota la presidència del R. P. Martín Luter, Mestre en Arts i en Sagrada Escriptura i Professor Ordinari d'aquesta última disciplina en aquesta localitat. Per tal raó, prega que els qui no puguin esser-hi presents i debatre oralment amb nosaltres, ho facin per escrit. En el nom del nostre Senyor Jesucrist. Amén.

1.-Quan el nostre Senyor i Mestre Jesucrist va dir: "Feu penitència...", ha volgut que tota la vida dels creients fos penitència.

2.-Aquest terme no pot entendre's en el sentit de la penitència sacramental (és a dir, d'aquella relacionada amb la confessió i satisfacció) que se celebra pel ministeri dels sacerdots.

3.-No obstant això, el mot no apunta solament a una penitència interior; sinó que, una penitència interna és nul·la si no obra exteriorment diverses mortificacions de la carn.

4.-En conseqüència, subsisteix la pena mentre perdura l'odi al propi jo (és a dir, la veritable penitència interior), el que significa que ella continua fins l'entrada en el regne dels cels.

5.-El Papa no vol ni pot remetre cap culpa, excepte aquella que ell ha imposat, sigui pel seu arbitri, sigui per conformitat als cànons.

6.-El Papa no pot remetre cap culpa, sinó declarant i testimoniant que ha estat remesa per Déu, o remetent-la amb certesa en els casos que s'ha reservat. Si aquests fossin menyspreats, la culpa subsistirà íntegrament.

7.-De cap manera Déu no remet la culpa a ningú, sense que alhora l'humiliï i el sotmeti en totes les coses al sacerdot, el seu vicari.

8.-Els cànons penitencials han estat imposats únicament als vivents i res no deu ser imposat als moribunds tot basant-se en els cànons.

9.-Per això, l'Esperit Sant ens beneficia en la persona del Papa, qui en els seus decrets sempre fa una excepció en cas de mort i de necessitat.

10.-Malament i grollerament procedeixen els sacerdots que reserven als moribunds penes canòniques en el purgatori.

11.-Aquesta zitzània, com la de transformar la pena canònica en pena per al purgatori, sembla per cert haver estat sembrada mentre els bisbes dormien.

12.-Antigament les penes canòniques no s'imposaven després sinó abans de l'absolució, com prova de la veritable contricció.

13.-Els moribunds són absolts de totes les seves culpes a causa de la mort i ja són morts per a les lleis canòniques, i en queden de dret exempts.

14.-Una puresa o caritat imperfectes porten amb si per al moribund, necessàriament, gran por; el qual és tant major quant menor siguin aquelles.

15.-Aquesta temor i paor són suficients per si mateixes (per no parlar d'altres coses) per a constituir la pena del purgatori, ja que estan molt prop de l'horror de la desesperació.

16.-Pel que sembla, l'infern, el purgatori i el cel difereixen entre si com la desesperació, la quasi desesperació i al seguretat de la salvació.

17.-Sembla necessari per a les ànimes del purgatori que, a mesura que disminuesca l'horror, augmenti la caritat.

18.-I no sembla provat, sigui per la raó o per les Escriptures, que aquestes ànimes estiguin excloses de l'estat de mèrit o del creixement en la caritat.

19.-I tampoc sembla provat que les ànimes en el purgatori, almenys en llur totalitat, tinguin plena certesa de llur benaurança ni encara en el cas que nosaltres en puguem estar completament segurs.

20.-Per tant, quan el Papa parla de remissió plenària de totes les penes, no significa pas el perdó de totes, sinó sols el d'aquelles que ell mateix va imposar.

21.-En conseqüència, l'erren aquells predicadors d'indulgències que afirmen que l'home és absolt i que queda net de tota pena a través de les indulgències del Papa.

22.-De manera que el Papa no remet cap pena a les ànimes del purgatori que, segons els cànons, elles devien haver pagat en aquesta vida.

23.-Si a algú se li pot concedir en tot sentit una remissió de totes les penes, és segur que això sols pot atorgar-se als més perfectes, és a dir, molt pocs.

24.-Per aquesta raó, la major part de la gent és necessàriament enganyada per aquesta indiscriminada i jactanciosa promesa de l'alliberament de les penes.

25.-El poder que el Papa té universalment sobre el purgatori, qualsevol bisbe o capellà el posseeix en particular sobre la seva diòcesi o parròquia.

26.-Molt bé procedeix el Papa en donar la remissió a les ànimes del purgatori, no en virtut del poder de les claus (que no posseeix), sinó per via de la intercessió.

27.-Mera doctrina humana prediquen aquells que afirmen que tan aviat com resona la moneda dins la caixeta, l'ànima surt volant (del purgatori).

28.-Cert és que, quan resona la moneda dins la caixa, el lucre i l'avarícia poden anar en augment, però la intercessió de l'Església depèn només de la voluntat de Déu.

29.-¿Qui sap, per ventura, si totes les ànimes del purgatori desitgen ser remudes? Cal recordar el que, segons la llegenda, va esdevenir amb Sant Severí  i Sant Pasqual.

30.-Ningú no està segur de la sinceritat de la seva pròpia contricció, ni molt menys que hagi obtingut la remissió plenària.

32.-Seran eternament condemnats juntament amb els seus mestres, aquells que creuen estar segurs de la seva salvació mitjançant una carta d'indulgències.

33.-Hem de cuidar-nos molt d'aquells que afirmen que les indulgències del Papa són l'inestimable do diví pel qual l'home és reconciliat amb Déu.

34.-Perquè aquelles gràcies de perdó només es refereixen a les penes de la satisfacció sagramental, les quals han estat establertes pels homes.

35.-Prediquen una doctrina anticristiana aquells que ensenyen que no cal la contricció per als qui rescaten ànimes o confessionalia.

36.-Qualsevol cristià veritablement penedit té dret a la remissió plenària de pena i culpa, àdhuc sense carta d'indulgències.

37.-Qualsevol cristià veritable, sigui que estigui viu o mort, té participació en tots els béns del Crist i de l'Església; aquesta participació li ha estat concedida per Déu, àdhuc sense cartes d'indulgències.

38.-Tanmateix, la remissió i la participació atorgades pel papa no han de ser menyspreades de cap manera, perquè, com adés he dit, constitueixen un anunci de la remissió divina.

39.-És dificilíssim fins i tot per als teòlegs més brillants, d'enaltir alhora, davant el poble, la prodigalitat de les indulgències i la veritat de la contricció.

40.-La veritable contricció cerca i estima les penes, però la profusió de les indulgències relaxa i fa que les penes siguin odiades; o, si més no, hi dóna ocasió.

41.-Les indulgències apostòliques deuen ser predicades amb esme perquè el poble no cregui equivocadament que deguin ser preferides a les altres bones obres de caritat.

42.-Deu ser ensenyat als cristians que no és la intenció del Papa, en cap manera, que la compra d'indulgències es compari amb les obres de misericòrdia.

43.-Cal instruir els cristians que qui socorre el pobre o ajuda l'indigent, realitza una obra major que si compràs indulgències.

44.-Perquè la caritat creix per l'obra de caritat i l'home s'amillora; en canvi, no ho és per les indulgències, sinó com a molt, és alliberat de la pena.

45.-Deu ser ensenyat als cristians que qui veu un indigent i, sense parar-hi esment, dóna els seus diners a la compra d'indulgències, allò que obté en veritat no són les indulgències papals, sinó la indignació de Déu.

46.-Deu ser ensenyat als cristians que, si no són satisfets de béns superflus, estan en canvi obligats a retenir el necessari per a casa i de cap manera malbaratar-lo en indulgències.

47.-Deu ser ensenyat  als cristians que la compra d'indulgències queda lliurada a la pròpia voluntat i no constitueix obligació.

48.-Deu ser ensenyat als cristians que, en atorgar indulgències, el Papa tant més necessita quant més desitja una oració fervent per sa persona, abans que diners en efectiu.

49.-Cal ensenyar als cristians que les indulgències papals són útils si no hi posen la seva confiança, però molt nocives si, a causa d'elles, perden el temor de Déu.

50.-Deu ser ensenyat als cristians que si el Papa conegués les exaccions dels predicadors d'indulgències, preferiria que la basílica de Sant Pere es reduís a cendres abans que no pas construir-la amb la pell, la carn i els ossos de les seves ovelles.

51.-Deu ser ensenyat als cristians que el Papa estaria disposat, com és el seu deure, a donar dels seus diners a moltíssims d'aquells als quals els pregoners d'indulgències van sostreure els diners, tot i que per a això hagués de vendre la basílica de Sant Pere, si fos menester.

52.-Vana és la confiança en la salvació per mitjà d'una carta d'indulgències, encara que el comissari i fins el mateix Papa posassin la seva mateixa ànima com a pinyora.

53.-Són enemics de Crist i del Papa els qui, per predicar indulgències, ordenen suspendre per complet la predicació de la paraula de Déu en altres esglésies.

54.-És ofendre la paraula de Déu, quan en un mateix sermó es dedica tant o més temps a les indulgències que a aquesta.

55.-Ha de ser la intenció del Papa que si les indulgències (que molt poc signifiquen) se celebren amb una campana, una processó i una cerimònia, l'evangeli (que és el més important) hagi de ser predicat amb cent campanes, cent processons i cent cerimònies.

56.-Els tresors de l'església, d'on el Papa distribueix les indulgències, no són ni prou esmentats ni coneguts entre el poble de Déu.

57.-Que en tot cas no són temporals resulta evident pel fet que molts dels pregoners no els malbaraten, sinó més aviat els atresoren.

58.-Tampoc no són els mèrits de Crist i dels sants, perquè aquests sempre obren, sense la intervenció del Papa, la gràcia de l'home interior i la creu, la mort i l'infern de l'home exterior.

59.-Sant Llorenç va dir que els tresors de l'església eren els pobres, pero parlava usant el terme en el sentit de la seva època.

60.-No vam parlar exageradament si vam afirmar que les claus de l'església donades pel mèrit de Crist constitueixen aquest tresor.

61.-És clar, doncs, que, per a la remissió de les penes i dels casos reservats, hi ha prou amb la sola potestat del Papa.

62.-El veritable tresor de l'església és el sacrosant evangeli de la glòria i de la gràcia de Dios.

64.-En canvi, el tresor de les indulgències, amb raó, és summament grat, perquè fa que els darrers sien primers.

65.-Per això, els tresors de l'evangeli són xarxes amb les quals en altres temps es pescaven homes posseïdors de béns.

66.-Els tresors de les indulgències són xarxes amb les quals ara són pescades les riqueses dels homes.

67.-Respecte a les indulgències que els predicadors pregonen amb gràcies màximes, cal entendre que efectivament ho són quan proporcionen guanys.

68.-No obstant, són les gràcies més petites en comparació de la gràcia de Déu i la pietat de la creu. 69.-Els bisbes i capellans estan obligats a admetre amb tota reverència els comissaris de les indulgències apostòliques.

70.-Però tenen encara més el deure de vigilar amb tots els ulls i d'escoltar amb totes llurs oïdes, perquè aquests homes no prediquin llurs propis somnis en lloc del que el Papa els ha encomanat.

73.-Així com el Papa justament fulmina excomunió contra els que maquinen alguna cosa, amb qualsevol ardit de venda en perjudici de les indulgències.

74.-Tant més tracta de condemnar els que sota el pretext de les indulgències, intriguen en perjudici de la caritat i la veritat.

75.-És un disbarat pensar que les indulgències del Papa sien tan eficaces com perquè puguin absoldre, per parlar d'alguna cosa impossible, un home que hagi violat la mare de Déu.

76.-Diem per contra, que les indulgències papals no poden esborrar el més lleu dels pecats venials, quant a la culpa.

77.-Afirmar que si Sant Pere fos Papa avui, no podria concedir majors gràcies, constitueix una blasfèmia  contra Sant Pere i contra el Papa.

78.-Sostenim, per contra, que l'actual Papa, com qualsevol altre, disposa de majors gràcies, que són: l'evangeli, les virtuts espirituals, els dons de sanitat, etc., com ve escrit a 1ª de Corintis 12.

79.-És blasfèmia d'afirmar que la creu, amb les armes papals cridanerament erecta, equival a la creu de Crist.

80.-Haurien de retre compte els bisbes, capellans i teòlegs, en permetre que xerrades tals es proposin al poble.

81.-Aquesta arbitrària predicació d'indulgències fa que ni tan sols, àdhuc per a persones cultes, resulti fàcil salvar el respecte que es deu al Papa, enfront de les calúmnies o preguntes indubtablement subtils dels laics.

82.-Per exemple: ¿Per què el Papa no buida el purgatori a causa de la santíssima caritat i la molt urgent necessitat de les ànimes?, la qual cosa seria la més justa de totes les raons en redimir un nombre infinit d'ànimes a causa dels molt miserables diners per a la construcció de la basílica, la qual cosa és un motiu completament insignificant.

83.-De la mateixa manera: ¿Per què subsisteixen les misses i aniversaris pels difunts i per què el Papa no retorna o permet retirar les fundacions instituïdes en benefici d'ells, donat que ja no és just d'orar pels redimits?

84.-De la mateixa manera: ¿Què és aquesta nova pietat de Déu i del Papa, segons la qual concedeixen a l'impiu i a l'enemic de Déu, per mitjà dels diners, redimir una ànima pia i amiga de Déu, i per què no la redimeixen més aviat, a causa de la necessitat, per gratuïta caritat cap a aquesta mateixa ànima pia i estimada?

85.-De la mateixa manera: ¿Per què els cànons penitencials que, de fet i pel desús des de fa temps estan abrogats i morts com a tals, són satisfets no obstant fins avui per la concessió d'indulgències, com si estiguessin en plena vigència?

86.-De la mateixa manera: ¿Per què el Papa, la fortuna del qual és avui més abundosa que la dels més opulents rics, no construeix tan sols una basílica de Sant Pere amb els seus propis diners, en lloc de fer-ho amb els dels pobres creients.

87.-De la mateixa manera: ¿Què és el que remet el Papa i quina participació concedeix als que per una perfecta contricció tenen ja dret a una remissió i participació plenàries?

88.-De la mateixa manera: ¿Quin bé major podria fer-se a l'església si el Papa, com ho fa ara una vegada, concedís aquestes remissions i participacions cent vegades per dia a qualsevol dels creients?

89.-Atès que el Papa, per mitjà de les seves indulgències, cerca més la salvació de les ànimes que no pas els diners, ¿per què suspén les cartes i indulgències ja anteriorment concedides, si són igualment eficaces?

90.-Reprimir aquests sagaços arguments dels laics només per la força, sense desvirtuar-los amb raons, significa exposar l'Església i el Papa a la burla dels seus enemics i contribuir a la dissort dels cristians.

91.-Per tant, si les indulgències fossin predicades segons l'esperit i la intenció del Papa, totes aquestes objeccions es resoldrien amb facilitat o més aviat no existirien.

92.-Que se'n vagin, doncs tots aquells profetes que diuen al poble del Crist: "Pau, pau"; i no hi ha pau.

94.-És menester exhortar als cristians que s'esforcin per seguir el Crist, llur cap, a través de penes, morts i infern.

95.-I a confiar que entraran al cel a través de moltes tribulacions, abans que per la il·lusòria seguretat de pau.