|
CARTA D’UN FILL A
TOTS ELS PARES DEL MÓN
No em
dónes tot el que et demane. De vegades només demane
per veure qué puc aconseguir.
No m’alces
la veu. Et respecte menys quan ha fas, i m'ensenyes a fer-ho a mi
també, i jo no vull fer-ho. No em dónes sempre ordres.
Compleix
les promeses, bones o roïnes. Si em promets un premí,
dóna-me’l: però també si és un castig.
No en
compares amb ningú, especialment amb el meu germà o
germana. Si tu els fas lluir millor que els altres, algú
patirà; i si em fas lluir pitjor que els altres, seré jo
qui patiré.
No canvies d'opinió tan
sovint sobre les coses que haig de fer; decideix-te i mantín la
decisió.Deixa’m valdre’m per mi mateix. Si tu ha fas tot per mi, jo no podré aprendre mai. No digues
cap mentida davant de mi, ni em demanes que la diga per tu, encara que
siga per traure't d'un compramís. Em fas sentir malament i
perdre la fe en les coses que em dius.
Quan
estigues equivocat en alguna cosa, si ha admets creixerà
l'opinió que Jo tinc de tu. 1 m’ensenyaràs a admetre els
meus errors.
Quan et
conte un problema meu, no em digues: “No tinc temps per a favades”, o
“Això no té imporància”. Mira de comprendre’m
i d’ajudar-me. I estima’m i dis-m'ho.
A mi m'agrada sentir-t'ho, dir
encara que tu cregues que no cal dir-m'ho.Tracta'm
amb la mateixa amabilitat i cordialitat amb què tractes
éls teus amics; encara que som família també podem
ser amics.
No em
digues que faça una cosa que tu no fas. Jo aprendré
i faré sempre les coses que tu fas, encara que no ho digues;
però no faré mai el que tu dius i no fas.
Ensenya’m a estimar i a conèixer
Déu. No importa si al col·legi ho ensenyen o no;
perquè és perdre el temps si tu no coneixes ni estimes
Déu.
NORMES
PER FER DELS FILLS UNS DELINQÜENTS
1.
Doneu-li des de la infantesa tot el que vulga: així
arribarà a major convençut que el món sencer li ho
deu tot.
2. Si fa maleses, o si fa el barinot, rieu: així creurà
que és molt graciós.3.
No li doneu cap formació espiritual: quan serà majar
d’edat, ja l'escollirà ell!
4. No li
digau mai: “això està malament”. Podria crear-se
complexes de culpabilitat i més tard quan, per exemple, arrestat
pel robatori d’un cotxe, estarà convençut que és
la societat qui el persegueix.
5.
Replegueu tot el que ell tira per terra: així es
convencerà que tots els altres estan al seu ser-vei.
6.
Deixeu-li llegir de tot: desinfecteu els seus plats i gots, però
deixeu que el seu esperit es recree en qualsevol brutícia.
7.
Discutiu sempre davant ell: quan la vostra fanília estiga
destrossada, ell no se n’adonarà.
8.
Deixeu-li tots els diners que vulga, de manera que no sospite que per
poder disposar-ne cal treballar.
9.
Que tots els seus desitjos siguen satisfets: menjar, beure, devertirse,
comoditats... Altrament el faríeu un frustrat!
10.
Doneu-li sempre la raó: els professors, la gent, la llei, sempre
volen el mal per a aquell pobret...
11. Quan serà un desastre, digueu que mai no heu pogut fer
res per ell.12. Us heu preparat una vida de dolors, i segurament en tindreu. |