UNA POSSIBLE DEMOSTRACIÓ CIENTÍFICA
 DE
 L'EXISTÈNCIA DE DÉU

Fa pocs anys em regalaren un llibre amb un contingut impensable per al món cultural agnòstic: tot reseguint i ampliant, gràcies a la moderna informàtica, les intuïcions de vells cabalistes i del mateix Ramon Llull, una bona colla de científics de primera filera mundial, la majoria d'origen agnòstic, han descobert que la Bíblia en versió original es troba atravessada per milers d'exactíssims criptogrames sobre la Història humana de tots els temps, segons freqüències de lletres; talment com si Déu s'hagués dedicat a escriure encreuats al llarg de la Bíblia i ara, d'ençà exactament l'any 1984, matemàtics i programadors d'universistats israelianes, de Harvard, Yale, etc. descobrissin, entre sorpresos i astorats, que sols una intel·ligència molt superior a la humana podia haver ideat una tal filigrana, segons totes les lleis estadístiques de les probabilitats.

PRECEDENTS
Even Xlomo, jueu hispànic medieval, ja havia intuït també que hi havia criptogames adins l'Antic Testament. Amb Daniel 12 i 9 arriba a declarar que serien revelats "al temps de la fi", pel poble d'Israel retornat a sa terra, just abans de la vinguda del Messies.

Al segle XX tenim el matemàtic rus I. Panine, Bullinger i el jueu Oscar Goldberg.

I. Panine (nat el 12·12·1855), nihilista i conspirador contra el tsar, se n'hagué d'exiliar a Alemanya i als EUA, on estudià a Harvard. Malgrat que era agnòstic, acabà fent-se cristià, i descobrí que el text grec original del Nou Testament tenia una estructura numèrica única. En grec clàssic i en hebreu, com en llatí i en altres idiomes, les xifres s'expressaven per lletres, talment que el text té també una lectura matemàtica o numèrica.

Panine copsà seqüències de 7 (nombre sagrat hebreu) pertot. Per ex.: el nom de Jeremies és escrit a la Bíblia sota 7 formes distintes, hi apareix 147 vegades (21x7), i ço en 7 llibres, etc. N'hi ha un munt de casos semblants: en mots, frases, fets....¿Com -es demanava Panine- els distints autors podien haver-se ficat d'acord per harmonitzar una estructura numèrica tan perfecta, complexa i enorme?

Panine mostra també que cada autor bíblic té la seva pròpia "signatura numèrica", com ara, les epístoles de Joan o de l'Apocalipsi tenen la mateixa estructura numèrica que l'Evangeli de Joan.

Panine comparà amb uns altres escrits antics en grec (les 7 fàbules d'Esop i el primer capítol de l'Apologia de Sòcrates per Plató), però resultà una infructuosa pèrdua de temps.

Així Panine, a través de les estructrues numèriques, aclarí temes discutits com els primers dotze versets de l'Evangeli de Marc, considerats apòcrifs per alguns crítics, presentaven 60 figures de 7.

Tot i ser reconegut per molts teòlegs de l'època com a un descobridor bíblic, Panine caigué en un oblit quasi total, potser perquè allò que deia sonava massa  estrany i la gent no es prenia la molèstia de descobrir personalment els seus complicats càlculs (sense ordinador, és clar).

Cal dir que els científics que ara fa poca han estudiat els criptogrames de l'Antic Testament hebreu desconeixien en principi els estudis d'en Panini.

Un altre precedent més recent fou un rabí txec, cabalista, anomenat Weissmandel, el qual, abans de la Segona Guerra Mundial, assentà les bases d'aquestes comprovacions. El rabí trobà que, en col·locar totes les lletres dels 5 llibres mosaics (la Torah o Thorà) en una matriu de 50 columnes, el mot "Thorà" apareix nítidament escrita al començ de la primera columna  de cada llibre. Les possibilitats que açò succeís per casualitat eren, matemàticament, sols una entre 50.000.

LA GUERRA  DEL GOLF: DROSNIN I EL DR. RIPS.
Guerra del Golf, 1991: Michael Drosnin, un prestigiós periodista del New York Times i del Washington Post coneix quasi accidentalment a Israel el Dr. Ilya o Elijahu Rips, un científic d'origen rus emigrat a Israel, originari de Leningrad i un dels més destacats matemàtics del planeta. Un oficial del Mossad (els cèlebres serveis secrets israelians) havia comentat al reporter que potser l'interessaria de conèixer un professor de la Universitat Hebrea de Jerusalem el qual li havia pronosticat temps enrere la data exacta del començ del conflicte. És així com Drosdin coneix el Dr. Rips, el qual li explica els seus extraordinaris descobriments sobre una munió de criptogrames historicoprofètics perceptibles dins la Bíblia mitjançant programes informàtics. La cosa, d'entrada, sembla de novel·la o de guió de pel·lícula, però en Drosdin s'hi capficà i edità el llibre "The Bible Code", el qual aixecà una gran polseguera als EUA.

A Gènesi 14, la coalició del Nord ve del país de Xinar (actual Iraq) i tenia com a cabdill un dels reis de Babilònia. En aquest text precisament llegim el criptograma amb el nom de Saddam Husseín, la data del  principi de la guerra (17·1·1991, però en cronologia hebrea) i del final ("Purim" del '91) i expressions com ara "coets a Tel-Aviv", "no hi haurà bombes de gas", etc.

En dividir la freqüència bàsica dels quadres en forma de 2 per 2, per 3, 4, etc. en cada operació hi apareixen mots "satèl·lits" nous, cadascun dels quals hi aporta una nova precisió. Tals mots són llegibles cap arrere o cap avant, cap avall o cap amunt, o en diagonal.

L'ADVERTÈNCIA A ISAAC RABIN.
Setembre del 1994: El Primer Ministre israelià, el laborista Rabín, rep del  seu amic i conegut poeta jueu Xaim Guri una insòlita lletra: "Un matemàtic israelià ha descobert un codi ocult dins la Bíblia...el teu nom hi apareix codificat amb els mots "assassí que és per assassinar", tot al través...". És clar: en Rabín no s'ho prengué gaire seriosamnt, el seu partit és laïcista i les dades envers ell mateix prou inconcretes. Però 14 mesos més tard, el 4·11·95, la criptoprofecia s'acomplia quan el fanàtic Amir, qui apareixia en el criptograma amb la frase "El seu assassí, un de sa gent, un que serà a prop", finalment l'assassinava.

LES MINUCIOSES REGLES DE TRANSCRIPCIÓ DE LA BÍBLIA.
l Talmud estableix severament en diversos textos que, si en una còpia de la Torah hi ha, encara que només sia una sola lletra il·legible, feta malbé o errada, no havia de ser llegida mai més, sinó directament soterrada.

Es tracta d'una norma inflexible de tradició immemorial, com ho demostren els manuscrists de la Mar Morta-Qumran, alguns dels quals daten del s. IV a. C., i que són virtualment exactes als actuals: i n'hi ha cents de còpies, sobretot dels Psalms i d'Isaïes.

El rabí Rambam codificà aquest sistema de transcripció en 20 regles. A la Bíblia hi ha malediccions per als qui gosin afegir o treure cap lletra del  text bíblic original. Un escriba, dit rabí Ismael, deixà escrit: "Fill meu, sies acurat en el teu treball car toca les realitats del cel, no en treguis   ni hi afegesques cap lletra perquè hi ha contingut el món sencer". I a Gènesi 5:1 llegim "Llista genealògica dels descendents d'Adam" o "Llibre de la posteritat d'Adam", que podria també prendre's per "llibre de la història de la Humanitat",  referit al Gènesi.

Hi ha una antiga tradició, segons la qual, la Thorà que Moisès rebé contenia tot el futur de la Història de la Humanitat. La Thorà ha estat copiada per escribes segons regles escrupulosament codificades fins i tot en la forma de les lletres, llur mida (algunes eren més grans o més petites sense cap raó aparent) i certes comes aparentment inútils, els "teanim" de les lletres de les quals parla Jesús al Sermó de la Muntanya: "...no passarà ni un punt ni una coma de la Llei. Tot arribarà a la plenitud" o "ni una iota ni un àpex (o "teanim")" (Mateu 5:18).  La iota és la lletra més petita i l'àpex una mena de coma o petit tret per a escriure les lletres.

DECLARACIÓ DE CIENTÍFICS MUNDIALMENT RECONEGUTS.
Els professors H. Furstenberg, I. Piatetski-Shapiro, D. Kazhdan, de la Unviersitat de Yale; i J. Bernstein de la Universitat de Harvard, feren una declaració comuna sobre aquests descobriments:

"Al llarg d'anys, persones que es basaren directament en els descobriments de Weissmandel, amuntegaren un caramull d'exemples (del fenomen estudiant).

Però per més colpidors que aquests fossin no hi havia llavors cap mitjà segur de deteminar que tals fets no eren simplement conseqüència normal de l'enorme quantitat de paraules i expressions que és possible d'obtenir quan hom estudia la progressió matemàtica en el text bíblic. (Els resultats d'aquests estudis -1984-1994- foren publicats fa 4 anys en hebreu en el llibre "Hamimad hanosaf").

El prof. Doron Witzum i els seus col·laboradors, els prof. Ilijas Rips i Joav Rosenberg, intentaren dur un estudi sistemàtic del fenomen, amb l'ajut d'ordinadors de gran velocitat...

...l'autor present aun cert nombre de subjectes tots vinculats a un seguit de mots afins ("satèl·lits"). Mostra després que cadascun d'aquests subjectes tenen a la vora un nombre colpidor d'aparicions de mots satèl·lits sempre segons la progressió matemàtica.

...l'autor i els seus col·laboradors...estudien la mesura de proximitat entre els noms de personatges històrics jueus de primera filera i les dates de llurs morts".

Els científics Eliauri Fas (matemàtic), Doron Witzum (físic), Joav Roszenberg, Iboden Hamer, Haflin, Micael Shawn i Sogrenik feren les observacions següents en la introducció de la presentació de llurs treballs: ¿Es tracta d'un fenomen casual? Si fem ús d'aquest mateix principi per a un altre llibre distint de la Thorà, no trobem pas les paraules coherents que apareixen a la Bíblia, on, en efecte, sí trobem informació abundosa i plena de significat".

Elie Mertsavach, director de recerques estadístiques, al qual foren lliurats els treballs dels vuits científicas, afirmà: "...Els savis digueren que la Thorà té 70 facetes. Vet ací que apareix un nou sistema que revela que la Thorà té unes fondàries amagades".

Els científics israelians van estudiar també 125 obres de literatura triades arreu i trobaren que, fent-hi salts, apareixien mots, però sense relació amb el text, ni tampoc cap paraula satèl·lit.

Si trastocaven l’ordre de les lletres del text bíblic, el resultat era semblant al de qualsevol llibre de literatura. O si substituïen o canviaven cap lletra del text bíblic. El text del Gènesi del pentateuc Samarità, que difereix del text clàssic en alguns detalls menors -iotes i àpexs- no permet pas tampoc de llegir aquests criptogrames.

Un dels experiments més colpidors fou la introducció de 34 noms de jueus importants al llarg de la història, triats arreu, i cada el nom eixia amb el malnom, si en tenia, data de naixença i mort i, alguns pics, detalls ben prolífics sobre llur biografia.

Però allò encara més sorprenent, si cap, és que el codi té una confirmació interna. A Gènesi 26:5 hi ha escrit: “perquè Abraham escoltà la meva veu i complí els meus manaments, els meus preceptes, els meus decrets i la meva Thorà” (és l’únic indret del Gènesi on pareix el mot Thorà), i hi llegim en criptograma: “Thorà”, “jueu”, ”l’Etern Déu”, “veritat”, “Thorà de Déu”, “Déu de veritat”, i, finalment: “segell de la veritat” i “salts de lletres equidistants”.

INFORMÁTICA I LLEI DE PROBABILITATS.
Al principi de l’estudi un parell d’equips de científics es ficaren a treballar sobre el Pentateuc, independentment l’un de l’altre: el del prof. Wiener a la Universitat (laica) de Haifa, Technion, amb majoria de professors agnòstics; i el del prof. Moixe Katz, de la Universitat (privada) de Bar Ilan a Tel Aviv, amb majoria de creients jueus. Tots dos grups arribaren per separat a les matiexes conclusions.

Aquests científics eren tots matemàtics d’alt nivell, però vulgueren que llurs càlculs fossin certificats per un dels majors matemàtics mundials, totalment aliè a llurs recerques, neutral i objectiu. Aquest científic de la prestigiosa Unviersitat de Harvard (EUA) és especialista en 4 disciplines matemàtiques, i confirmà fil per randa els anteriors estudis.

Estupefacte, volgué tornar-se’n als Estats Units amb l’informe per compartirt-lo amb els seus col·legues.- A hores d’ara gran part dels principals matemàtics mundials coneixen aquest extraordinari cas sense precedents.

Tanmateix aquests científics no han volgut publicar res més que allò totalment revisat i demostrable al 100%. L’estructura numérica subjacent encreuada adins el text bíblic és de tal complexitat que supera qualsevol capacitat humana, més si tenim en comptes que són textos antiquíssims que preveuen fets futurs. Així que el prof. Wiener, de l’equip de professors agnòstics, hagué de declarar: “La nostra explicació és que Déu mateix és l’autor de la Bíblia”.

El Dr. Rips prengué el text sencer de la Torah en una sola cadena de 304.805 lletres, sense espais ni senyals de puntuació (tal com solien escriure els antics), mentre el físic Doron Witzum desplegava un programa informàtic capaç d’ordenar el text en totes les retícules possibles.

Aplicaren el programa al text de la Torah i descobriren ben sorpresos que hi havia un caramull de mots xifrats, fins i tot llargues frases, en quantitats immensament superiors a l’al·leatori segons les lleis estadístiques i de càlcul de probabilitats.

Per a súmmum de l’estupefacció s’adonaren que, quan apareixia determinat nom en la matriu, automàticament l’encreuava o apareixia pel voltant una sèrie d’un o uns quants mots que hi guardaven un lligam indiscutible, com ara: “Hitler-home diabòlic-nazi i enemic-extermini”, “Shakespeare-present a l’escenari-Macbeth-Hamlet”. “Einstein-ell canvia la realitat present-una nova i excel·lent comprensió-ciència”. “Apol·ló XI-nau espacial-Lluna”.

“Clinton-president”. “Kennedy-Dallas”. “Nixon-qui és ell?-el president, però el van fer fora-Watergate”.

Segons el càlcul de probabilitats és infinidament difícil que tantes coincidències apareguin dins un sol tex

Harold Ganz, un dels millors criptògrafs de la national Security Agency (NSA), agnòstic, trobà tot l’afer senzillament ridícul, I dissenyà un programa propi al qual va sotmetre no sols la Torah, sinó 10 milions de textos al·leatoris. La seva sorpresa fou majúscula en comprobar que només el text bíblic oferia a muntó resultats clarament significatius. A partir d’ací en Ganz en quedà convençut i ja n’ha publicat diversos estudis.

Un judici semblant manté un altre especialista important, I.  Piatetski-Shapiro, de la famosa Universitat de Yale, qui ho analitzava així:
“Dins les lleis conegudes de les matemàtiques, no hi ha pas manera d’explicar la predicció de futur. La física newtoniana és massa simple per explicar un recull de prediccions de tal complexitat i detall. La física quàntica no és tampoc suficient. S’hi tracta d’alguna casta d’intel·ligència exterior. Tot plegat, pens que l’única explicació és: Déu existeix”.

Robert J. Aumann, un dels més destacats experts mundials de la “teoria dels jocs” (una de les especialistats més complexes de les matemàtiques, al costat de la teoria del caos), en fa una aproximació remarcadament cientifista: “És del tot important de tractar aquest afer com a qualsevol altre experiment científic, fredament i metódica: ho comproves i n’examines els resultats. Pel que puc veure, el Codi de la Bíblia és, tot plegat, un fet...No hi ha hagut res semblant durant els segles que tenim de ciencia moderna”.

Mai fins ara la ciència no havia confirmat res que la fe o la religió intuïssin. Però ara podem ja dir que tenim una prova plenament científica sobre la inspiració divina de la Bíblia i sobre la mateixa exitència del Déu d’Israel.

CRIPTOGRAMES DE LA XOÀ.
“Xoà” és el nom en hebreu de l’Holocaust nazi.

Cerquem per Gènesi i hi apareix el criptograma “Axkenaz”, nom hebreu medieval que significa Alemanya, encara usat, d’on ve el nom dels jueus centreuropeus o askenazis, a la vora de: “Berlín”, “adversari”, “nazi”, a Gènesi 10:9, el text del primer emperador, Nimrod, el de la torre de Babel.

(“Un caçador vigorós davant la presencia de Jahvèh, com ho era Nimrod”).

També hi llegim: “Hitler”, “sa boca infonia paor”, l’expressió “nafra dels jueus” que apareix a Jeremies 3:48, “Després el rei ferotge”, “assassí”, “avantcambra de la mort”, “Hatsarmaveth” (a Gènesi 20:26). “Axkenaz”, “nazi”, “matança”, “Hitler”, “ell els extermina” a Gèn. 8:21, “el cor humà és dolent d’ençà sa joventut”.

"A Auschwitz" a Gèn. 6:13, “La fi de tota carn és arribada a través de mi”.

“La destrucció”, “a Auschwitz", a Gèn. 1:3, “Deixeu-nos fer rajoles i coure-les al forn”. “Procès de destrucció”, “forns crematoris”, “Eichmann” a “tota carn perí”, el relat del Diluvi.

Al text dels caps d’Edom (Gèn. 36:12) on apareix també el nom d’Herodes, trobem: “cap dels perseguidors”, “Eichmann” (a l’expressió “el cap Amalec”), seguit d’”Adolf, cap dels degolladors”, “els enemics destrueixen un poble gran” I “Eichmann: odiarà el meu poble”.

Gèn. 45:19 parla que Josep envia uns carros (“vagons” en hebreu, com en francès antic) a Jacob per dur-los a Egipte amb mullers i fills, apareix: “Eichmann, llur botxí” (fou qui organitzà la deportació per ferrocarril als camps d’extermini).

Darrere Gèn. 41:32: “Eichmann exterminarà un poble gran 1/3”: hi havia 18 milions de jueus abans la guerra, 6 en foren exteminats, és a dir, 1/3.

A Gèn.46:5 (“Israel sortí...en els carros que el faraó els havia enviat per al viatge”) hi ha: “en ferrocarrils per a exterminar Israel".

A Gèn.46:30 (“Ara ja em puc morir. He vist el teu rostre...”) trobem: “a Auschwitz", "un poble gran ha estat exterminat pels S.S.”. A Gèn.21:23 (“...el poble del país on ara has viscut”) llegim: “Ziklon B” (el gas de les cambres de gas), “faran perir un poble gran pels gasos”, “els destructors, els alemanys”.

Al somni de Beth-el, Jacob diu: “Quin lloc tan punyent” (28:17), hi llegim: “Auschwitz", "gas tòxic”, “cambres de gas”, “cianur” (base per al gas), “Ziklon b”. L’expressió “solució final” (eufemisme nazi de la Xoà) apareix un parell de vegades, a Gèn. 40:12 i 18, quan Josep explica (en hebreu: “solució”)els somnis de Faraó: “vet ací l’explicació”, i al costat de “solució final”: “SS”, “incendi” i “Einsatzgruppen” (grups de S.S. que exterminaven jueus i calven foc a llurs vilatges i calls). A Gèn.2:11 (“...recorre tot el país d’Havilà, on hi ha or”) trobem: “la Xoà”, “el pecat d'Aushwitz", "elaborat a Berlin".

Al text de Gèn.3:14, Déu diu a la serp: “seràs la més maleïda de totes les bèsties i de tots els animals feréstecs”, després la paraula “Musulmà” (potser es refereix a l’Islam com a religió tradicionalment adversària de jueus i cristians, o bé es pot referir al malnom donat als supervivents esquelètics dels camps de la mort nazis) i el text “el meu càstig (o crim) és massa gran per a poder-lo suportar” que ve també Gèn.4:12-14: són les paraules de Caín a Jahvèh.

També hi ha nombroses al·lusions a l’Alemany nazi a Levític 26 i 27, capítols que tracten de les malediccions que cauran damunt Israe cas de ser infidel a l’aliança: “Et Tsara” (=temps de desempar), expressió que ve a Daniel 12:1, i és usada per Jesús a Mateu 24:21 i Lluc 21:22. Aquesta expressió apareix també a Jeremies 30 com un temps, “el silenci de Déu”, que precedeix l’alliberament d’israel, el seu retorn a la seva pàtria, i el regne de “David” (ço és: del Messies).

CRIPTOGRAMES DE LA REVOLUCIÒ FRANCESA.
A Gèn.44:5 llegim “El rei Lluís”, després “França una revolució”, “La Revolució francesa”, “Batilla” (la presó on els Borbons tancaven els seus adversaris, i que, en ser presa, provocà el començ de la revolució). I “Bastilla” apareix també com a mot-clau, a Gèn.39:20 (“Va fer agafar Josep i el tancà a la presó, al lloc on hi havia els presoners del rei. Josep, doncs, s’estava a la presó”). A Gèn.43:32: “terror”, “guillotina”. A Gèn. 37:20, on hi ha la conxorxa dels germans de Josep per a matar-lo: “Lluís de Borbó”, “convenciò”, “el rei era a la presó”, “anem i matem-lo”, “no vesseu la sang”. A Gèn.43:30-31 (“Entrà dins sa cambra i es posà a plorar. Després es rentà el rostre i sortí on eren tots, dominant la seva emoció...”) apareix “la sang del rei Lluís”. Aquesta expressió es repeteix amb “condemna de mort” a Gèn.40:19 (quan Josep anuncia a l’oficial de Faraó: “D’ací a tres dies, el faraó decidirà la teva sort fent que et tallin el cap”), amb les precisions: “tallar el cap”, “decapitació”, “per la guillotina”, “el rei serà decapitat” i la data (21 de gener), i al final: “Marsellesa”.

L’AFER DREYFUSS.
Fou un famòs, llarg i tèrbol afer d’espionatge de militars francesos en favor d’Alemanya, a les darreries del s. XIX. Per deslliurar-se’n acusaren un oficial jueu, en Dreyfuss, quan foren descoberts papers amb secrets militars francesos a l’ambaixada alemanya a París. Tota la reacció francesa i en especial l’antisemitisme militarista i catolicointegrista hi xocaren de pla amb l’esquerra francesa i dividiren dramàticament l’opinió pública mundial, amb brillants i arriscades intervencions d’intel·lectuals com Zola.


Serví per conscienciar els jueus sobre el perill que seguien corrent fins i tot en Estats formalment democràtics, i Herzl el sionista en tragué la conclusió de l’absoluta necessitat de crear un Estat hebreu, que, de fet, naixeria 50 anys més tard.


Per mitjà d’un quadre de 1.493 lletres i dereivats trobem: “seran enviats documents”, “espionatge”, “documents militars”, després: “serà acusat: un jueu”, “serà empresonat de seguida” (i aquesta expressió apareix a la història de Josep presoner després de l'afer de Potifar, tot just on hem trobat el mot "Bastilla", en Gèn.39:20). Després "Coronel Henry" i "calúmnia", que apareixen en el verset on Josep diu a sos germans: "us ho he dit: sou realment uns espies" (Gèn.42:16). Henry fou el principal acusador de Dreyfuss, i trobem, a la vora, el mot "acusació" i "Dreyfuss", "els seus galons seran arrencats" (Dreyfuss fou degradat públicament). I de nou "Dreyfuss presoner", "empresonat" allà on els germans de Josep es demanen els uns als altres: "¿D'on prové aquesta tribulació?" (Gèn.42:21), "L'home qui governa el país ens parlà durament. Es pensà que espiàvem el país" (42:30), frases que hagués pogut també dir el mateix Dreyfuss.

Però el principal responsable de l'espionatge en favor d'Alemanya es deia Esterhazy i el seu nom apareix a Gèn.31:50, a continuació apareix "Émile Zola" i "J'accuse" (el títol del famòs article publicat a "L'Aurore" per defensar Dreyfuss de les calúmnies de la reacció, i que provocà una gran commoció en l'opinió pública francesa). Un cop descobert, Esterhazy se'n fugí, expressió que apareix a 31:20-21 ("...sense dir-li res, va fugir amb tot el que tenia...") i al text on Josep és tret del pou, trobem "Dreyfuss, alliberat de la presó".

UN ALTRE EXEMPLE MÉS RECENT: L'ASSASSINAT D'ANWAR EL-SADAT.
El president egipcià fou assassinat durant una desfilada militar el 6·10·81 que era l'aniversari de la guerra del Kippur contra Israel (la del 1973). Fou una conxorxa dirigida per un tal Hadad Istambulí i executada per uns soldats que desfilaven davant El-Sadat.

En un quadre d'11.013 lletres, a Gèn.18:23 apareix el text "dispararan sobre un president", encreuat per "donar mort", "matar", "un president serà mort durant una desfilada", "1981", "dispararan sobre ell amb una arma de foc", "assassí", "un complot", "uns conspiradors", "un conspirador", "organitzar una conxorxa", "dispararan contra el president amb una arma de foc" , "serà assassinat", i més avant: "contra Sadat", "dispararan contra Sadat: Hadad", seguit de "Hadad assassí" "llinatge Istambulí".

A Gèn.17:21 ("L'any vinent en aquesta mateixa època vindré devers tu i Sara infantarà un fill"), apareix "Sadat serà assassinat en aquesta mateixa època" (Kippur), "el temps és vingut", "6 d'octubre".

UNS ALTRES CASOS.
Els científics sols han publicat una petita part d'allò descobert, però hi ha estudiats a muntó més casos de gran interès: descobriments científics, la SIDA..., encara que normalment tot centrat en personatges jueus, nordamericans i europeus. Dissortadament no tenim pas dades de personatges  
catalans ni espanyols, que cal suposar també hi apareixeran. Les dades de què disposem són d'alguns estudis de cap al 1995.

Déu fa tornar contra els adversaris de la fe judeocristiana allò que més idolatren, les eines tecnològiques més perfeccionades, per tal de confondre talment els que, en nom de "la ciència moderna" s'oposen a la revelació bíblica. Tal com està escrit: "Confondré la saviesa dels savis i anul·laré la intel·ligència dels intel·ligents" (Isaïes 29:14, 1ª Corintis 1:19).

I també digué l'àngel a Daniel: "Però tu Daniel, tanca els mots i segella el llibre fins al temps de la fi. A muntó gent l'estudiarà i llur ciència serà augmentada" (Dan.12:4) i "Molts seran rentats, blanquejats i purificats al cresol, però els maliciosos persistiran en llur maldat; ningú d'ells no ho copsarà, però els entesos sí que ho comprendran" (Dan.12:10). Ara tals descobriments enforteixen els que volen romandre fidels, mentre tot trontolla enmig un gran marasme de mentides i manipulacions vomitades pels mèdia i d'injustícia globalitzadora.

CRIPTOGRAMES PER AL FUTUR
Els científics que han estudiat a bastament el Codi criptogràficonumèric de la Bíblia s'han negat a parlar dels criptogrames referits al nostre futur, només parlen d'allò ja esdevingut i, per tant, plenament confirmat.

Tanmateix, el treball d'en Rips afirma que, de fet, la Bíblia és una mena d'enciclopèdia xifrada exhaustiva no sols de tot l'esdevingut fins ara, sinó també de l'esdevenidor que ens espera.

El judaisme i el cristianisme sempre han considerat la Bíblia com a un recull de llibres profètics: els exègetes destaquen que una de les principals vessants del Llibre són les seves profecies, n'hi ha més de dues-mil al llarg dels 66 llibres canònics (en lectura normal no criptogràfica), la majoria ja acomplertes. Queden per acomplir, bàsicament, la majoria de les profecies del llibre de l'Apocalipsi o Revelació, relacionades amb alguns altres llibres com el de Daniel. Orson Welles rodà a principis dels anys '80 un interessantíssim documental titolat "La fi del planeta Terra" que parla molt de les profecies apocalíptiques relacionades amb informes científics del Club de Roma (el cervell del capitalisme europeu) i d'altres altes institucions mundials.

Segons l'Apocalipsi, en lectura normal, llegim sobre un atac final contra Jerusalem en una guerra general amb una mena d'explosions atòmiques: (la Bèstia) "obra grans prodigis, fins a fer ploure a la terra foc del cel en presència de tots els homes" (13:13).

Doron Witztum és, tanmateix, contrari a usar els criptogrames per predir res. Però sabem que hom hi ha llegit "holocaust atòmic" associat a la xifra "en 5766", "gran terratrèmol", "Japó", "col·lapse econòmic" i "foc, terratrèmol colpeja el Japó". Segons la cronologia hebrea, l'any 5766 correspon al nostre 2005-2006, exactament des del 4·10·2005 al 22·9·2006.

Segons un conegut cabalista modern, però no científic ni reconegut pels equips que han estudiat el Codi bíblic, Roy A. Reinhold, qui ha tingut accès al Codi, la Tercera Guerra Mundial començarà l'1·2·2006. Abans, el 20·9·2002, quedarà signat un sonat tractat internacional. Segons aquest cabalista, el Judici Final serà el 3·10·2009 i durarà, no sabem pas per què, vuit dies. Es tracta, però, d'un treball sense rigor científic i que la mateixa Bíblia desdiu, car a fets 1:7, Jesucrist diu als apòstols: "No us pertoca pas a vosaltres de conèixer els temps o les saons, que el Pare ficà sota la seva única potestat" i sols dóna pocs indicis, com ara a Mateu 24:14: "I serà predicat aquest evangeli (=bones notícies) del reialme per a testimoni a totes les nacions; i llavors vindrà la fi".

Si voleu demanar un llibre sobre el tema per uns tres eurons, o més informació sobre el Codi bíblic, podeu adreçar-vos a:

- Shalom-Sefarad –Apdo. 12-Toledo 45080

O:

- KEREN ISRAEL - Petit Molac - F-56610 Arradon, Breizh/Bretanya- Estat francès.

I també podeu cercar Bible Code a Internet (n'hi ha milers d'informes).