LA BÍBLIA I ELS HOMES DE CIÈNCIA

El llenguatge bíblic no és científic, com tampoc no ho és el llenguatge que parlem nosaltres cada dia. La Bíblia consta de llibres de molts diversos estils literaris (poètic, sapiencial, històric, profètic...), però en aquella època no hi havia un llenguatge científic com ara l’entenem, ni tampoc el centre d’atenció d’un llibre sagrat és la ciència, sinó la vida i el cor.

Entre gent sense coneixements bíblics i que fins i tot es vanten d’aquesta ignorància, hi ha opinions de l’estil: “La Bíblia diu que la terra era plana”, cosa evidentment falsa. Tals afirmacions no vénen enlloc a la Bíblia, sinó que són de tradició medieval posterior, en una època en què predominava l’analfabetisme i el poble no tenia accès a la lectura bíblica. Ben al contrari tenim per exemple al llibre del profeta Isaïes 40:22 que parla de la “redonesa de la terra”.

La Paraula de Déu no discrimina els curts d’enteniment, practica la igualtat d’oportunitats i sols condemna aquells que voluntàriament es resistiexen a l’Amor, per hipocresia, supèrbia, rutina, comoditat...La Paraula no condemna els ignorants, sinó els maliciosos.

Per això hi ha hagut molts científics de tots els temps que han considerat molt de veres els llibres de la Bíblia, com ara:

- Isaac Newton, qui va descobrir la llei de la gravetat, deia que “fer ciència” és descobrir Déu a través d’una incessant conquesta dels secrets de la natura. Va escriure la seua famosa obra “Principia Mathematica” a manera de comentari científic del Psalm 19è: "Els cels expliquen la glòria de Déu i el firmament anuncia l’obra de les seues mans”. Per a Newton no hi havia possibilitat de conflicte entre ciència i revelació.

- Robert Boyle, pare de la química moderna i membre fundador de la cèlebre “Reial Societat de Londres per al Coneixement Natural”, la línia de demarcació entre allò purament científic i allò teològic no existia. Ell era un profund coneixedor dels textos bíblics originals, que va traduir a diversos idiomes.

- John Ray, el pare de la moderna botànica i zoologia, va encetar les seues investigacions mogut pel desig de trobar dins la natura les llampades de la veritat gloriosa que havia descobert a la Paraula.

- Michael Faraday, anomenat el “pare de l’electricitat”, fill d’un ferrer londinenc, va arribar a una gran cultura científica gràcies a la seua extraordinària perseverança. Però, sobretot, Faraday conexia Jesús com al seu Salvador personal i no perdia ocasió de testificar de la seua fe. La Bíblia era l’àncora de salvació que animava sa vida. Ell deia: “El pla de Salvació és tan simple que qualsevol el pot comprendre. L’amor que tenim en el Senyor prové del que Ell ens va mostrar clavat a la creu”. De tots els seus descobriments, Faraday afirmava que el més gran era l’Evangeli. “L’electricitat només aprofita durant aquesta vida -deia-, però la salvació de Déu és per tota l’eternitat”. Morí el 1867.

Des del cèlebre i influent Col·legi de Ginebra a les universitats de Harvard, Yale i Princenton, la fundació dels primers col·legis d’ensenyament primari i superior, tal com ara els entenem, va ser iniciativa i obra d’homes molt versats en la Bíblia.

És injust titllar d’obscurantista -per gent que en fa interpretacions esbiaixades- allò que ha estat els orígens de la cultura moderna de la qual vivim tots ara.

- Albert Einstein, el major científic del segle XX, i que va formular la famosa teoria de la relativitat, també declarava la seua fe en la bondat de la Bíblia: “Si netejàssim de clericalisme el judaisme dels profetes i el cristianisme que Jesús ens va ensenyar, aleshores tindríem una religió capaç de salvar el món de qualsevol mal social. És el deure de tothom d’intentar tot allò al nostre abast, per fer triomfar una tal casta de religió”.

També uns altres personatges dignes d’admiració per llur força a favor de la justícia han declarat llur decidida fe en Jesucrist, com Martín Luther King o la Mare Teresa de Calcuta. Mahatma Gandhi és un altre cas no tan conegut, però declarà que “Crist és la font més rica de força espiritual que un home pot conèixer”. Molts altres milions de persones, més anònimes, de tots els temps i països, poden també assentir a aquestes afirmacions, amb llurs experiències personals.

També molts científics de l’actualitat coneixen a fons el missatge bíblic i creuen en Jesucrist com a Salvador personal d’ells, com ara Walter F. Burke, director general dels projectes de l’espai “Mercuri” i “Géminis”, qui declarà: “No he trobat mai res a la ciència ni a l’exploració de l’espai que em porti a oblidar-me de la Bíblia, ni a rebutjar Jesús com el meu Salvador, en qui confie”.

El problema del nostre món no és cap falta de ciència o de coneixements tècnics. En paraules de Ramon Llull: “Els homes es dediquen molt a aprendre ciències d’enteniment, i no les ciències d’amor i bondat. I per això se segueix contra l’amor injúria, pecat i gran damnatge a molts amadors de saber; perquè tant com més saben sense amor ni bondat, tant aprenen més maneres de fer el mal i d’enganyar els uns els altres”. I proposa aquest camí amb cor, com a alternativa: “De la mateixa manera com l’enteniment s’inclina a aprendre per art de saber, així es pot, per art de bon amor, inclinar lliurement la seua voluntat a amar bé i bones obres i esquivar mal”.