ALGUNS DESTACATS PERSONATGES
PARLEN DE LA BÍBLIA

Gregori el Gran (ca.540-604,bisbe de Roma):  "Si l'Escriptura enclou misteris capaços d'ocupar les majors lluminàries, conté també veritats senzilles per nodrir els més humils i els menys savis; té en la part externa amb què alletar els nins, i dins els seus més amagats plecs amb què omplir d'admiració els esperits més sublims. S'assembla a un riu, les aigües del qual són tan baixes en certs llocs, que un xai podria passar-les sense problemes, i tan fondes en uns altres, que un elefant hi podria nedar"

Arnau de Vilanova (1240-1313, savi català, del Grau de València): "Lo fonament d'aquesta vida és la veritat de Nostre Senyor Jesucrist coneguda en les Escriptures Evangelicals" (Lliçó de Narbona, 1310).

Ramon Sibiuda (?-1436, gran filòsof i teòleg català):"Déu ens ha donat dos llibres, l'un és la natura i l'altre la Bíblia" (a Teologia Naturalis, ca. 1370, llibre que inspirarà als racionalistes francesos Montaigne i Descartes).

Fray Luís de León (1527-1591, teòleg, orador, filòsof i poeta místic): "Notòria cosa és que les Escriptures que anomenem sagrades foren inspirades per Déu als profetes que les van escriure, perquè fossin el nostre conhort en els treballs d'aquesta vida, i en les tenebres i errors vitals, clara i fidel llum, i perquè en les nafres que fan a les nostres ànimes la passió i el pecat, allí, com en oficina general, tinguéssim per a cadascuna propi i saludable remei. I perquè les va escriure per a aquesta fita, que és universal, també és manifest que va pretendre que l'ús d'aquella fos comú a tots; i així, quant depèn de la seva part, ho va fer, perquè les va compondre amb paraules ben planeres i en llengua que era vulgar a aquells a qui les va donar primer. I després, quan des d'aquells, juntament amb el veritable coneixement de Jesucrist, es va comunicar i va traspassar també aquest tresor a les gents, va fer que fossin esplanades en moltes llengües, i gairebé en totes aquelles que aleshores eren més generals i més comunes, perquè fossin gaudides comunament de tots." (Dels noms de Crist).

Miguel de Cervantes Saavedra (1547-1616, el príncep del Segle d'Or castellà): "Llegiu la Sacra escriptura...hi trobareu veritats grandioses i fets tan veritables com valents...Aquesta sí que és lectuera digna de bon enteniment...de la qual hom surt un erudit en la història, enamorat de la virtut,. ensenyat de bondat, millorat en els costums,valent sense temeritat, agosarat sense covardia..." (Dom Quixot, cap. XLIV). "La Santa Escriptura, la qual no és mancada ni d'un àtom de veritat" (part II, cap.I).(Convé tenir present que Cervantes va escriure aquestes línees en plena Contrareforma, quan la Bíblia era tinguda ja entre llibres prohibits o no recomants per al poble i era un dels principals blancs de la Inquisició espanyola, o sia, es tracta d'unes declaracions certament valentes en aquell context).

Blasi Pascal (1623-62, polifacètic savi, escriptor, matemàtic i místic occità): "La santa escriptura és una ciència no comprensible sinó per als de recte cor...Hi ha prou de claror per als qui desitgen veure-hi, hi ha prou de foscor per als de disposició contrària...".

Jean-Jacques Rousseau (1712-78, escriptor i filòsof francosuís, preromàntic i preliberal): "Com són de miserables i menyspreables les parauloes dels nostresfilòsofs, amb totes llurs contradiccions, comparades a les Santes Escriptures".

George Washington (1732-99, independentista i president dels Estats Units): "És impossible de govenar bé sense Déu ni la Bíblia".

Johann Wolfgang Goethe (1749-1832, escriptor romàntic alemany): "Que el món progressi tant com vulgui, que totes les branques del coneixement humà es despleguin al mes alt grau, res no reemplaça la Bíblia, base de tota educació".

Victor Hugo (1802-85, escriptor romàntic francès): "Hi ha un llibre que conté tota la saviesa humana esclarida per tota la saviesa divina, un llibre que la majoria del poble anomena el Llibre: la Bíblia...Sembreu les viles d'Evangelis. Una Bíblia per cabana".

Abraham Lincoln (1809-65, president antiesclavista dels Estats Units assassinat): "Sense la Bíblia, no podríem saber què és just o injust. Tot allò més desitjable per a la felicitat humana d'ací i d'allà hi és descrit".

Feodor M. Dovstoievski (1821-81, escriptor rus): "És recomanable de llegir alguna volta molt atentament totes les lletres de l'apòstol Pau. Sovint hi tracta qüestions al voltant de la fe, i és impossible de dir millor les coses de com ell s'hi explica. Fos també ben bo de llegir la Bíblia sencera en una versió moderna. Aquest llibre tot d'una provoca una impressió sorprenent. Per exemple, hom pot deduir-ne, sens el menor dubte, el següent pensament: No existeix per a la humanitat o no pot existir cap altre llibre que justament la Bíblia, i això independentment del fet que siau o no creient". "No hi ha hagut mai ningú tan encisador, profund o comprensiu com Jesús".

José Martí (1853-95, poeta i independentista cubà, fill de valencians de Benimaclet, assassinat pels espanyols i un dels pilars de la creació de la República de Cuba independent i lliure d'esclavistes): "Que hom llegesca, quan el sol calfa molt brunzent, la Bíblia; i quan el sol amaina, que hom aprengui a sembrat bagots de raïm com aquells de Canaan".

Albert Einstein (1879-1955, científic judeoalemany nacionalitzat nord-americà, Premi Nobel de Física del 1921): "Si netejàssim el judaisme profètic i el cristianisme com Jesús ens ensenyà; i sobretot si netejàssim el clericalisme de l'un i de l'altre, llavors tindríem una religió, la qual podria salvar el món de tots els mals socials. És el deure de tothom de fer tot allò al nostre abast pel triomf d'aquesta classe de religió".

Rigoberta Menxú (líder indigenista contra el genocidi hispà i premi Nobel de la Pau 1992): "Vam començar a estudiar la Bíblia com un document principal. La Bíblia té moltes relacions com les que tenim amb els avantpassats nostres. És important d'integrar aqueixa realitat amb la nostra pròpia, la Bíblia no és per memoritzar, parlar o pregar només. A més, treiem una mica la imatge que teníem, com a catòlics o cristians, que Déu es troba allà dalt i que té un gran regne per a nosaltres, els pobres. Hem estudiat l'Èxode, l'hem analitzat: la vida de Moisès, que treu el seu poble de l'opressió. Comparàvem aquell Moisès als d'ara...La història del pastoret David quan derrotà Goliat va adreçada als nins de la nostra comunitat. Cerquem textos, psalms, que ens ensenyin a defensar-nos. Jo record que treia grans exemples de qualsevol text que servia a la meva comunitat per entendre la situació. Hi apareixen grans reis, anem relligant caps amb la vida dels nostres avantpassats que van esser conquerits per tanta ambició de poder, torturats i assassinats...Si no neix del mateix poble, la religiositat és una de les principals armes del sistema. Però els cristians de teoria no entenen perquè hi donem un altre sentit, car no ha viscut la nostra realitat. Potser no saben analitzar els fets. Els assegur que qualsevol de la nostra comunitat, gent analfabeta, sap treure gran conclusions d'un verset bíblic, ni que sols el traduesquen a la seva llengua, car no li costarà gens d'entendre què és real i la distinció entre el paradís del cel i la realitat que viu el poble...Cadascú ha de conèixer la realitat i optar pel proisme. La Bíblia és el nostre estudi. Hem après que qualsevol ésser pot fer canviar l'home si hom està disposat a canviar. Considerem que la Bíblia és una arma fonamental per al nostre poble". (Fragments del llibre "Me llamo Rigoberta Menchú, y así me nació la conciencia").

"Hi ha a muntó llibres que pdoria llegir, però aquest (la Bíblia) és l´únic que em llig".